Hi ha persones a les que dec una gratitud especial, una d'elles sens dubte, és Josep Espriu. El vaig conèixer fa uns dotze anys, quan la seva fundació promovia un mestratge en cooperativisme a la UB. Ell, amb més de vuitanta anys, venia a classe. Deia que ho feia per aprendre, però mai vaig m'ho vaig acabar de creure. Sovint feia ironia dient que patia una "dolentíssima salut de ferro" -i el seu cor a vegades ens donava algun ensurt- però quasi cada divendres tarda i dissabte matí ens va acompanyar durant dos anys. No prenia apunts, deia que al llarg de la seva carrera mai ho havia fet. Increïble, però cert, segur. Volia transmetre's, encendre'ns, guspires de passió i compromís, pel que creia que valia realment la pena: fomentar la cooperació en l'entorn sanitari, apostant per una medicina que fos realment al servei de les persones. Cada paraula seva, transmetia quelcom d'esperançador. En aquella època, d'Internet, tot just n'havíem sentit alguna cosa però segur que cap de nosaltres intuïa el que realment suposaria. Estic convençut que ell ho hagués valorat com una eina per unir més als professionals de la salut i, perquè no, als seus usuaris. Josep Espriu era vitalment inquiet, generós i avançat en el seu temps. Una persona que ens ha deixat a molts una forta petjada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario