jueves, 25 de junio de 2009

Netvibes, l’escriptori a mida de l’usuari

La plataforma Netvibes ( www.netvibes.com ) és una solució clarament concebuda com a eina “web 2.0”; és a dir, pensada per captar recursos informacionals que s’actualitzen freqüentment sota diferents entorns (portals, blogs, xarxes socials, repositoris multimèdia...) facilitant-ne la seva personalització i publicació al món obert d’Internet. Les característiques que considero la fan més atractiva són, en primer lloc, la simplicitat del concepte que la inspira; en segon lloc, la facilitat d’ús per part de l’usuari i en darrer lloc, l’interessant profit que es pot obtenir d’un recurs que, com cada vegada passa més, s’ofereix de forma gratuita des de la xarxa.

Algunes organitzacions de reconegut prestigi ja en promouen el seu ús, és el cas de Catalunya Ràdio ( www.netvibes.com/catradio ), TV3 ( www.netvibes.com/tv3 ) o la mateixa Universitat Oberta de Catalunya (www.netvibes.com/uoc). En qualsevol cas s’evidencia que cada cop prenen més importància els continguts –si són continguts de qualitat, és clar- i que el fet de volcar-los a la xarxa atorga una nova dimensió al seu valor, tan si parlem de nous continguts com si en reaprofitem d’antics, d’aquells que mai no s’havien pogut posar a l’abast de la gent però que si són disseminats a Internet de ben segur tindran interès per a nous públics.

Alhora, l’univers Netvibes fomenta el concepte d’innovació oberta pel fet d’oferir-se a la comunitat global de desenvolupadors que poden aportar del seu coneixement i creativitat en la creació de “widgets” ( http://es.eco.netvibes.com/widgets, aquests mòduls tecnològics ajuden a adaptar-ne la visualització de continguts que són alimentats des de les fonts més diverses mitjançant la seva capacitat de sindicació o compartició. Possibilitats d’innovació que, d’altra banda, cada vegada s’apropen més a les capacitats d’usuaris que sense ser necessàriment tecnòlegs poden gaudir de la funcionalitat d’unes tecnologies útils i a l’abast.

lunes, 1 de junio de 2009

¿Tuitejar o no tuitejar?

El verb "tuitejar" aviat podria tenir entrada al Diccionari de la llengua catalana si el nombre d'usuaris de l'eina -el Twitter- continua creixent i expandint-se tan ràpid com fins ara.

Twitter és un servei de xarxes socials i microblogging que permet als seus usuaris enviar missatges de text amb una longitud limitada de caràcters -de forma semblant a un SMS- però facilitant-ho des d'Internet. Les actualitzacions es mostren a la pàgina del perfil de cadascú i són enviades a d'altres usuaris que accepten rebre-les de forma immediata.

Pot ser que l'ús del Twitter (www.twitter.com) sigui fruit d'una moda passatgera. Tanmateix, el que sí que ha vingut per quedar-se entre nosaltres, és el fet que cada cop hi ha més gent que comenta en directe i de forma més o menys discreta allò que està fent i veient en el seu dia a dia. Alguns dels usos més coneguts de la plataforma és la divulgació d'esdeveniments, comentaris sobre debats, seguiment de jornades amb un aforament limitat, etc.






Hi ha qui assegura que ens trobem davant de nous fenòmens que, com el Twitter o el mateix Facebook, el que aconsegueixen és fer negoci d'un bé preuat com és el de la pròpia intimitat. En aquest sentit considero que cadascú hauria de ser responsable en el contingut i la intenció d'allò que publica i ser conscient que alhora està construint també la seva pròpia identitat digital.

Però l'ús que se'n fa no para d'evolucionar i ja hi ha empreses i entitats que han descobert en eines com el Twitter, instruments per a la generació d'una nova intel·ligència col·lectiva, permetent contrastar amb els companys qualsevol idea que se'ns passa pel cap, cercant orientació ràpida a dubtes o reptes que se'ns plantegin... en definitiva, ajudant a trobar noves evidències que corroborin la hipòtesi que la interacció entre cervells que amb un objectiu compartit, pot generar més valor que la suma del que aquests poden aconseguir quan actuen individualment.