Netvibes, l’escriptori a mida de l’usuari

La plataforma Netvibes ( www.netvibes.com ) és una solució clarament concebuda com a eina “web 2.0”; és a dir, pensada per captar recursos informacionals que s’actualitzen freqüentment sota diferents entorns (portals, blogs, xarxes socials, repositoris multimèdia...) facilitant-ne la seva personalització i publicació al món obert d’Internet. Les característiques que considero la fan més atractiva són, en primer lloc, la simplicitat del concepte que la inspira; en segon lloc, la facilitat d’ús per part de l’usuari i en darrer lloc, l’interessant profit que es pot obtenir d’un recurs que, com cada vegada passa més, s’ofereix de forma gratuita des de la xarxa.

Algunes organitzacions de reconegut prestigi ja en promouen el seu ús, és el cas de Catalunya Ràdio ( www.netvibes.com/catradio ), TV3 ( www.netvibes.com/tv3 ) o la mateixa Universitat Oberta de Catalunya (www.netvibes.com/uoc). En qualsevol cas s’evidencia que cada cop prenen més importància els continguts –si són continguts de qualitat, és clar- i que el fet de volcar-los a la xarxa atorga una nova dimensió al seu valor, tan si parlem de nous continguts com si en reaprofitem d’antics, d’aquells que mai no s’havien pogut posar a l’abast de la gent però que si són disseminats a Internet de ben segur tindran interès per a nous públics.

Alhora, l’univers Netvibes fomenta el concepte d’innovació oberta pel fet d’oferir-se a la comunitat global de desenvolupadors que poden aportar del seu coneixement i creativitat en la creació de “widgets” ( http://es.eco.netvibes.com/widgets, aquests mòduls tecnològics ajuden a adaptar-ne la visualització de continguts que són alimentats des de les fonts més diverses mitjançant la seva capacitat de sindicació o compartició. Possibilitats d’innovació que, d’altra banda, cada vegada s’apropen més a les capacitats d’usuaris que sense ser necessàriment tecnòlegs poden gaudir de la funcionalitat d’unes tecnologies útils i a l’abast.

¿Tuitejar o no tuitejar?

El verb "tuitejar" aviat podria tenir entrada al Diccionari de la llengua catalana si el nombre d'usuaris de l'eina -el Twitter- continua creixent i expandint-se tan ràpid com fins ara.

Twitter és un servei de xarxes socials i microblogging que permet als seus usuaris enviar missatges de text amb una longitud limitada de caràcters -de forma semblant a un SMS- però facilitant-ho des d'Internet. Les actualitzacions es mostren a la pàgina del perfil de cadascú i són enviades a d'altres usuaris que accepten rebre-les de forma immediata.

Pot ser que l'ús del Twitter (www.twitter.com) sigui fruit d'una moda passatgera. Tanmateix, el que sí que ha vingut per quedar-se entre nosaltres, és el fet que cada cop hi ha més gent que comenta en directe i de forma més o menys discreta allò que està fent i veient en el seu dia a dia. Alguns dels usos més coneguts de la plataforma és la divulgació d'esdeveniments, comentaris sobre debats, seguiment de jornades amb un aforament limitat, etc.






Hi ha qui assegura que ens trobem davant de nous fenòmens que, com el Twitter o el mateix Facebook, el que aconsegueixen és fer negoci d'un bé preuat com és el de la pròpia intimitat. En aquest sentit considero que cadascú hauria de ser responsable en el contingut i la intenció d'allò que publica i ser conscient que alhora està construint també la seva pròpia identitat digital.

Però l'ús que se'n fa no para d'evolucionar i ja hi ha empreses i entitats que han descobert en eines com el Twitter, instruments per a la generació d'una nova intel·ligència col·lectiva, permetent contrastar amb els companys qualsevol idea que se'ns passa pel cap, cercant orientació ràpida a dubtes o reptes que se'ns plantegin... en definitiva, ajudant a trobar noves evidències que corroborin la hipòtesi que la interacció entre cervells que amb un objectiu compartit, pot generar més valor que la suma del que aquests poden aconseguir quan actuen individualment.

TicSalut TV

The 3G Doctor is ready to see you now

The 3G Doctor is ready to see you now... from Jonathan Marks on Vimeo.

SecondLife: una altra vida és possible?

Sobre el fenòmen de SecondLife (SL) se n'han dit i escrit moltes coses però, molt possiblement, encara no sabem ben bé quan ni com seran les noves èpoques de creixement o esplendor que estan per venir. El dia 3 de novembre de 2006, SL havia aconseguit més d'un milió dos-cent mil usuaris registrats, havent crescut en menys de sis mesos un 600%. Aquest creixement espectacular dels primers temps li van seguir d’altres, però no ha aconseguit sempre un desenvolupament al mateix ritme i han arribat moments en què s’ha qüestionat la participació real en aquest imperi efímer al que hi ha veus que han alertant del seu declivi.

El que ja és força segur és que el concepte de "segona vida" no serà el detonant que farà reeixir aquest món imaginat i creat pels seus habitants. Un món virtual on fins ara les transaccions no són ni amb euros ni amb dòlars sinó amb una moneda pròpia (els linden), on els trets físics de cada persona (resident) es configuren a la carta creant el seu propi avatar i on es poden encarregar fastuosos vestits o aixecar fantàstiques construccions en entorns paradisíacs. Tot un regal, si es vol, per a la imaginació.



Potser el SecondLife que ens espera ens permetrà tocar una mica més de peus a terra, fent de la realitat virtual un punt de trobada per atendre necessitats reals, ajudant a equips de persones a reunir-se saltant la barrera de l'espai, tot permetent col·laborar en projectes que aportaran valor afegit real a diversos sectors d'activitat. Un cas força clar el trobem adreçat a entorns educatius 3D, on es poden incrustar eines d’eLearning en format vídeo, fotografia, gràfics o text. Algunes experiències indiquen que en aquests tipus d’entorns virtuals els estudiants se senten força motivats, i es fan del tot responsables dels gests i les accions que realitzen els avatars que els representen.

Haura de passar una mica de temps -dos o tres anys, considero- per aconseguir evidències d’èxit de SL en camps com l’ensenyament, la medicina, la indústria de l’automòbil o els serveis en general. No seria d’extranyar que d’aquí un temps poguem “tocar” nous prototipus de màquines i simular-ne tota mena d’escenaris fins aconseguir-ne un aprentatge i control real. Tanmateix, hi ha encara tot un seguit de reptes que haurem d’anar vencent com són restriccions d’ample de banda a la xarxa, certs prejudicis per entrar a entorns en els quals no ens trobem familiaritzats o limitacions pel que fa a la usabilitat de les plataformes i que sovint només són vençudes per les destres mans dels nois i les noies que ja han nascut amb l’habilitat d’integrar l’ús de la consola o el PC com una faceta més de la seva vida. Però temps al temps...

Fent @amics

Diumenge 19 d'abril, el programa 30 minuts va abordar el creixement exponencial de les xarxes socials per internet. Facebook, Myspace, Fotolog, Twitter... són utilitzats cada dia per centenars de milions de persones arreu del món, que estableixen contactes, creen continguts o comparteixen informació arreu del planeta com no s'havia vist mai: textos, fotos, vídeos, música... que circulen de manera transversal i en totes direccions.I després del reportatge: xateja amb les autores del reportatge, Mireia Segú i Mireia Pigrau, a www.tv3.cat/xats.

Recordant Josep Espriu, fundador del cooperativisme sanitari

Hi ha persones a les que dec una gratitud especial, una d'elles sens dubte, és Josep Espriu. El vaig conèixer fa uns dotze anys, quan la seva fundació promovia un mestratge en cooperativisme a la UB. Ell, amb més de vuitanta anys, venia a classe. Deia que ho feia per aprendre, però mai vaig m'ho vaig acabar de creure. Sovint feia ironia dient que patia una "dolentíssima salut de ferro" -i el seu cor a vegades ens donava algun ensurt- però quasi cada divendres tarda i dissabte matí ens va acompanyar durant dos anys. No prenia apunts, deia que al llarg de la seva carrera mai ho havia fet. Increïble, però cert, segur. Volia transmetre's, encendre'ns, guspires de passió i compromís, pel que creia que valia realment la pena: fomentar la cooperació en l'entorn sanitari, apostant per una medicina que fos realment al servei de les persones. Cada paraula seva, transmetia quelcom d'esperançador. En aquella època, d'Internet, tot just n'havíem sentit alguna cosa però segur que cap de nosaltres intuïa el que realment suposaria. Estic convençut que ell ho hagués valorat com una eina per unir més als professionals de la salut i, perquè no, als seus usuaris. Josep Espriu era vitalment inquiet, generós i avançat en el seu temps. Una persona que ens ha deixat a molts una forta petjada.