domingo, 27 de diciembre de 2009

L'efecte FLICK(e)Ring

Quan Yahoo! va comprar la plataforma Flickr (www.flickr.com) l'any 2005 alhora que tancava el seu menys conegut servei d'àlbums fotogràfics, sembla que la va encertar; el boca-orella feia créixer la popularitat d'una eina que avui en dia encara no para d'evolucionar. La principal fita que es planteja Flickr és la d'ajudar els seus usuaris a fer més accessibles els continguts d'imatge i video que generen i alhora també es proposa crear noves maneres d'organitzar-los. La realitat és que Flickr ha aconseguit abastament els seus propòsits i ha esdevingut la plataforma d'arxiu fotogràfic globalment més popularitzada. Ara que una gran majoria ja hem fet el pas del rodet tradicional al format digital, un dels reptes és com gestionar la enorme quantitat de material que anem generant. Part de la solució és fer que el procés de gestió de fotografies i videos sigui col·laboratiu. Flickr et permet oferir als teus contactes o a la resta d'Internautes la possiblitat que t'organitzin el teu material, afegint comentaris i etiquetes. Alhora donat que tota aquesta informació s'enregistra com a metadades, es podrà localitzar el material molt més fàcilment mitjançant els cercadors. El tamany de la comunitat que Flickr ha creat a Internet serà difícil de superar, donat que una gran quantitat de professionals i amateurs de la imatge publiquen i fan difusió de la seva tasca amb aquest mitjà. De fet, l'efecte "Flickering" -en anglès: fer pampallugues- té a veure amb tot un seguit de serveis de valor afegit que la pròpia plataforma i la comunitats d'usuaris, generen al seu voltant; no en va cada segon s'hi pugen 100 fotografies des de tot el món i cada hora s'hi publiquen més de 3.000 imatges geoferenciades al lloc des d'on s'han obtingut, mostrant-les en un mapa mundial. Al web Flickrbits (www.flickrbits.com) hi trobem un llistat de més de 180 aplicacions que han estat desevolupades per a diferents entorns (Windows, Mac, Linux) tan per a plataformes web com de telèfonia mòbil, desenvolupant al màxim la creativitat en les solucions obtingudes. Hi ha qui opina que amb la digitalització de la imatge hem mermat l'encant tradicional de la fotografia; a la pregunta de després de vacances: "Quedem per mirar fotos?" és a dir "ens reunim i la fem petar a l'entorn de l'àlbum d'imatges acabades de revelar" s'ha vist amenaçat per un menys càlid i més distant: "T'enviaré les fotos per correu electrònic". En tot cas el negoci de la fotografia continua en augment i, de fet, evoluciona i es transforma en noves oportunitats; avui en dia fins i tot s'han popularitzat uns marcs de fotografia que reprodueixen seqüències d'imatges digitals que podem canviar quan ens ve de gust, una opció inimaginable fa ben pocs anys.

domingo, 29 de noviembre de 2009

Scivee: donant més visibilitat la ciència

Com que la ciència també evoluciona en clau electrònica, cada vegada s'esdevé més necessari, per a l'avanç de la mateixa, anar més enllà dels documents en suport imprès. Hi ha qui opina que el format tradicional pot esdevenir un factor limitant ja que ens cal disposar de grans quantitats de dades i informació per tal de, simplement, mantenir-nos al dia. Aquest fet, s'esdevé una tasca realment desbordant si no n'aprofitem -de manera encara més eficaç- els recursos digitals.

Scivee (www.scivee.tv) és un portal que s'adreça a la comunitat científica i que facilita la compatició de continguts en qualsevol àrea de coneixement. Aquesta eina permet, entre d'altres funcionalitats: carregar vídeos, associar el material audiovisual amb literatura científica (text i imatges), crear podcasts, presentacions, etc. La mateixa plataforma ja ofereix senzills tutorials per a la creació de contingut multimèdia. Cal tenir present que una bona part dels nous professionals que s'endisen en el món de la recerca ja han crescut i s'han format incorporant l'ús intensiu d'eines a la xarxa. És per això que ens trobem cada vegada més a prop d'emprendre una nova revolució també en l'àmbit de la comunicació científica.



Aconseguir dades rellevants, saber-nos qüestionar, plantejar hipòtesis interessants i sobretot saber-ho comunicar a la nostra comunitat de forma clara, són habilitats que amb molta seguretat cada vegada aniran agafant més rellevància; sobretot veient el ritme amb el que coneixement avança des de qualsevol àrea. La plataforma Scivee permet posar tot això en valor i aporta un alè d'aire fresc i renovat al tradicional món dels "papers" del món de la recerca. No sé si es tracta de formar els recercaires en coneixements multimèdia, però sembla clar que aquests professionals, com també s'esdevé en el món dels periodistes, veuran ampliades les seves potencialitats si saben fer ús d'unes eines -web 2.0- que essent cada vegada més a l'abast, ofereixen sorprenents nous recursos.

Potser Scivee no deixi de ser, en el fons, una mena de canal Youtube que es focalitza en el món científic. Tanmateix, si Youtube ha popularitzat tota mena de situacions, anecdòtiques o transcendents, no estaria de més que Scivee ens captivés per apropar-nos a l'àrid món de les dades i l'evidència científica, amb el suport d'entorns multimèdia que aporten a aquesta experiència un suggerent valor afegit.

domingo, 1 de noviembre de 2009

Google Wave: onada o sunami?

Tot just engego l'ordinador i rebo a la safata d'entrada l'esperada invitació per accedir a la plataforma de comunicació i networking en temps real "Google Wave" (http://wave.google.com) creada en codi lliure. D'entrada he pogut evidenciar que un petit grup amics entusiastes de la web 2.0 han aconseguit l'accés a aquesta novedosa plataforma: en Lluís, en Genís, en Bernat, en Ramon i l'Enrique són un bon senyal quan s'hi posen en un tema d'aquests. He fet un primer capbussament tot mirant de descobrir algun tresor ocult i, la meva impressió, és que encara ens trobem en un estadi força inicial de l'una plataforma prometedora en la que el millor encara està per venir; sobretot caldrà observar el fenomen quan arribem a la massa crítica d'usuaris que utilitzin l'entorn. Google Wave es presenta com un canvi de model pel que fa al concepte de correu electrònic tal com avui en dia el coneixem, i més després de veure la interessant posada en escena realitzada durant la trobada de desenvolupadors (Google I/O) a San Francisco. Però en concret, què té d'especial Google Wave? Es tracta d'un accelerador de la comunicació entre usuaris que treballen en temps real i que tenen una clara visió de treball en equip. L'eina permet compartir mapes, videos, contactes, fotografies, xats... Es tracta de quelcom radicalment novedós i rellevant? o bé ens trobem davant d'una aplicació més per afegir al nostre farcit calaix d'utilitats? Més aviat crec que és tracta d'una peça que pretén dotar de més coherència i usabilitat a l'entramat d'aplicacions de Google. En tot cas és el que avui marquen els signes dels temps i una opció interessant per incrementar l'eficiència i productivitat de les organitzacions que ja pensen en noves eines i processos de treball en xarxa amb eines d'ús generalitzable. D'altra banda, Microsoft, que també ha desenvolupat el seu entorn col·laboratiu anomenat Share Point també visualitza escenaris que maximitzaran la connexió entre persones, processos i informació. Per a Google la clau és el concepte de "wave" entès com a "conversa" en la que hi poden participar tantes persones com es desitgi, extenent la comunicació en forma d'ones en les que cada usuari n'esdevé un potencial amplificador. Possiblement Twitter o el mateix Facebook en aquests moments ja estiguin fent plantejaments davant d'aquest nou concepte que promet revolucionar el mogut món de les aplicacions a la xarxa.

(Article per a la revista Valors www.valors.org)

domingo, 18 de octubre de 2009

Caminada amb Maresme Oncològic

Més de 2.000 persones per una sola causa

domingo, 27 de septiembre de 2009

ForumClínic, programa interactiu per a pacients


Una de les iniciatives més potents que s'han dut a terme a Catalunya pel que fa a l'ús de les noves tecnologies aplicades a les comunitats de pacients és sens dubte ForumClínic.

El programa ForumClínic -que contempla diverses línies de treball a banda de la plataforma web- té com objectiu la millora de l'autonomia dels pacients, així com facilitar informacions contrastades sobre cada tipus de dolència i l'eficàcia dels tractaments que en el seu cas s'hagin d'aplicar, bé tinguin un caràcter preventiu o curatiu.

El resultat es presenta mitjançant una pàgina web que inclou recomanacions sobre patologies cròniques freqüents (diabetis, obesitat, artrosi, depressió, etc.), totes elles malalties que afecten a un total del 30% de la població adulta.

Forumclínic és una iniciativa liderada pels professionals dels centres hospitalaris i d'atenció primària de la Corporació Sanitària Clínic, l'Hospital Clínic de Barcelona, un dels referents assistencials i d'investigació biomèdica a Espanya.

Aquest projecte pioner que compta amb el finançament i el suport econòmic de la Fundació BBVA és una clara mostra de les transformacions que de la mà d'Internet aplicat al camp de la salut es poden assolir pel que fa a la millora de la qualitat de vida dels pacients.

Amb la posada en marxa d'aquesta plataforma també s'obren molts interrogans sobre l'impacte real de l'experiència, pel que caldrà anar avançant en conclusions fonamentades per l'evidència del que se n'obté. De fet, hi ha estudis recents que es pregunten si realment les comunitats virtuals de pacients tenen un clar efecte benèfic, tot proposant que ens caldrà desenvolupar estratègies innovadores per ajudar-nos a comprendre el rol de les comunitats en la gestió de temes complexos com els de la salut, tant pel que fa en casos de malaltia crònica com pel que fa a la reeducació d'hàbits.

Captura de pantalla del portal mostrant un llistat de grups de malalties tractades i informació general sobre els forums actius (esquerra) i una selecció de notícies d'actualitat i destacats.

Article per a la revista Valors (www.valors.org)

lunes, 31 de agosto de 2009

Beginning workout

sábado, 15 de agosto de 2009

Noves tecnologies per a una vida més saludable

Tots sabem que mantenir una dieta equilibrada i un ritme adequat d'exercici en la vida diària és clau per contrarrestar tendències que sovint ens porten a un grau de sedentarisme i estrés.

Pel que fa a la pontenciar l'exercici físic, un dels element a considerar és el nivell de motivació personal per esmerçar-hi l'esforç i el temps que cal, uns requeriments genys insignificants. De fet, com tot bon hàbit, abans va esdevenir el costum que neixia alhora d'una primera passa, engrescadora. Més enllà dels consideracions de tipus comercial, val la pena posar en valor la popularització que la casa Nintendo ha fet dels videojocs interactius que amb la denominació de Wii (Fit, Sports, etc.) han afegit a l'entrenament físic moderat una important component de diversió per gaudir-ne sol o en companyia (http://tinyurl.com/2xx3lc). També m'interessa l'exemple de Nikeplus, que gràcies a un sensor que es pot incorporar a una sabatilla esportiva -de la seva marca o qualsevol altra- dóna informació precisa del teu moviment mitjançant un sistema de connexió sense fils amb l'iPod d'Apple, transformant l'experiència de córrer en un exercici de motivació i superació personal; un cop finalitzat l'entrenament es permet emmagatzemar les dades per estudiar la seva evolució i opcionalment compartir-les amb altres "runners" de qualsevol altre lloc del món (http://tinyurl.com/bbwvr2).

Pel que fa a la vessant de l'alimentació i el contingut dels àpats, cada cop agafa més ressò la campanya "5 al dia" (www.5aday.nhs.uk) que ha estat adoptada pel National Health Service per promoure el consum diari d'almenys cinc peces de fruita o verdura entre la població; amb aquest missatge es pretén reduir el risc d'alguns tipus de càncer, malalties coronàries i altres situacions cròniques que ens amenacen (http://tinyurl.com/mxq9hp). En aquest camp de la dieta, les noves tecnologies hi poden agafar un rol destacat tant pel que fa a difusores de consells de salut -edició de continguts multimèdia i potenciació de nous canals de comunicació com les Webs TV, la televisió per IP, la TDT, els Podcasts o el Videoblogging- o bé un paper de facilitadores de relació entre ciutadans que, mitjançant comunitats virtuals intercanvien experiències i s'ofereixen suport mutu -sovint amb l'acompanyament de professionals assistencials- davant de reptes comuns de salut (www.forumclinic.org/enfermedades/obesidad).

Tot un món, el de la promoció de la qualitat de vida, que té un llarg trajecte per endavant i moltes possibilitats per assajar i avaluar. Tanmateix, dependrà de la motivació personal i del grau d'accés o popularització de les noves tecnologies, el poder aprofitar-les al màxim i en benefici de tots.


Article publicat a la revista Valors (www.valors.org)

domingo, 26 de julio de 2009

viernes, 17 de julio de 2009

jueves, 25 de junio de 2009

Netvibes, l’escriptori a mida de l’usuari

La plataforma Netvibes ( www.netvibes.com ) és una solució clarament concebuda com a eina “web 2.0”; és a dir, pensada per captar recursos informacionals que s’actualitzen freqüentment sota diferents entorns (portals, blogs, xarxes socials, repositoris multimèdia...) facilitant-ne la seva personalització i publicació al món obert d’Internet. Les característiques que considero la fan més atractiva són, en primer lloc, la simplicitat del concepte que la inspira; en segon lloc, la facilitat d’ús per part de l’usuari i en darrer lloc, l’interessant profit que es pot obtenir d’un recurs que, com cada vegada passa més, s’ofereix de forma gratuita des de la xarxa.

Algunes organitzacions de reconegut prestigi ja en promouen el seu ús, és el cas de Catalunya Ràdio ( www.netvibes.com/catradio ), TV3 ( www.netvibes.com/tv3 ) o la mateixa Universitat Oberta de Catalunya (www.netvibes.com/uoc). En qualsevol cas s’evidencia que cada cop prenen més importància els continguts –si són continguts de qualitat, és clar- i que el fet de volcar-los a la xarxa atorga una nova dimensió al seu valor, tan si parlem de nous continguts com si en reaprofitem d’antics, d’aquells que mai no s’havien pogut posar a l’abast de la gent però que si són disseminats a Internet de ben segur tindran interès per a nous públics.

Alhora, l’univers Netvibes fomenta el concepte d’innovació oberta pel fet d’oferir-se a la comunitat global de desenvolupadors que poden aportar del seu coneixement i creativitat en la creació de “widgets” ( http://es.eco.netvibes.com/widgets, aquests mòduls tecnològics ajuden a adaptar-ne la visualització de continguts que són alimentats des de les fonts més diverses mitjançant la seva capacitat de sindicació o compartició. Possibilitats d’innovació que, d’altra banda, cada vegada s’apropen més a les capacitats d’usuaris que sense ser necessàriment tecnòlegs poden gaudir de la funcionalitat d’unes tecnologies útils i a l’abast.

lunes, 1 de junio de 2009

¿Tuitejar o no tuitejar?

El verb "tuitejar" aviat podria tenir entrada al Diccionari de la llengua catalana si el nombre d'usuaris de l'eina -el Twitter- continua creixent i expandint-se tan ràpid com fins ara.

Twitter és un servei de xarxes socials i microblogging que permet als seus usuaris enviar missatges de text amb una longitud limitada de caràcters -de forma semblant a un SMS- però facilitant-ho des d'Internet. Les actualitzacions es mostren a la pàgina del perfil de cadascú i són enviades a d'altres usuaris que accepten rebre-les de forma immediata.

Pot ser que l'ús del Twitter (www.twitter.com) sigui fruit d'una moda passatgera. Tanmateix, el que sí que ha vingut per quedar-se entre nosaltres, és el fet que cada cop hi ha més gent que comenta en directe i de forma més o menys discreta allò que està fent i veient en el seu dia a dia. Alguns dels usos més coneguts de la plataforma és la divulgació d'esdeveniments, comentaris sobre debats, seguiment de jornades amb un aforament limitat, etc.






Hi ha qui assegura que ens trobem davant de nous fenòmens que, com el Twitter o el mateix Facebook, el que aconsegueixen és fer negoci d'un bé preuat com és el de la pròpia intimitat. En aquest sentit considero que cadascú hauria de ser responsable en el contingut i la intenció d'allò que publica i ser conscient que alhora està construint també la seva pròpia identitat digital.

Però l'ús que se'n fa no para d'evolucionar i ja hi ha empreses i entitats que han descobert en eines com el Twitter, instruments per a la generació d'una nova intel·ligència col·lectiva, permetent contrastar amb els companys qualsevol idea que se'ns passa pel cap, cercant orientació ràpida a dubtes o reptes que se'ns plantegin... en definitiva, ajudant a trobar noves evidències que corroborin la hipòtesi que la interacció entre cervells que amb un objectiu compartit, pot generar més valor que la suma del que aquests poden aconseguir quan actuen individualment.


domingo, 31 de mayo de 2009

TicSalut TV

viernes, 24 de abril de 2009

SecondLife: una altra vida és possible?

Sobre el fenòmen de SecondLife (SL) se n'han dit i escrit moltes coses però, molt possiblement, encara no sabem ben bé quan ni com seran les noves èpoques de creixement o esplendor que estan per venir. El dia 3 de novembre de 2006, SL havia aconseguit més d'un milió dos-cent mil usuaris registrats, havent crescut en menys de sis mesos un 600%. Aquest creixement espectacular dels primers temps li van seguir d’altres, però no ha aconseguit sempre un desenvolupament al mateix ritme i han arribat moments en què s’ha qüestionat la participació real en aquest imperi efímer al que hi ha veus que han alertant del seu declivi.

El que ja és força segur és que el concepte de "segona vida" no serà el detonant que farà reeixir aquest món imaginat i creat pels seus habitants. Un món virtual on fins ara les transaccions no són ni amb euros ni amb dòlars sinó amb una moneda pròpia (els linden), on els trets físics de cada persona (resident) es configuren a la carta creant el seu propi avatar i on es poden encarregar fastuosos vestits o aixecar fantàstiques construccions en entorns paradisíacs. Tot un regal, si es vol, per a la imaginació.



Potser el SecondLife que ens espera ens permetrà tocar una mica més de peus a terra, fent de la realitat virtual un punt de trobada per atendre necessitats reals, ajudant a equips de persones a reunir-se saltant la barrera de l'espai, tot permetent col·laborar en projectes que aportaran valor afegit real a diversos sectors d'activitat. Un cas força clar el trobem adreçat a entorns educatius 3D, on es poden incrustar eines d’eLearning en format vídeo, fotografia, gràfics o text. Algunes experiències indiquen que en aquests tipus d’entorns virtuals els estudiants se senten força motivats, i es fan del tot responsables dels gests i les accions que realitzen els avatars que els representen.

Haura de passar una mica de temps -dos o tres anys, considero- per aconseguir evidències d’èxit de SL en camps com l’ensenyament, la medicina, la indústria de l’automòbil o els serveis en general. No seria d’extranyar que d’aquí un temps poguem “tocar” nous prototipus de màquines i simular-ne tota mena d’escenaris fins aconseguir-ne un aprentatge i control real. Tanmateix, hi ha encara tot un seguit de reptes que haurem d’anar vencent com són restriccions d’ample de banda a la xarxa, certs prejudicis per entrar a entorns en els quals no ens trobem familiaritzats o limitacions pel que fa a la usabilitat de les plataformes i que sovint només són vençudes per les destres mans dels nois i les noies que ja han nascut amb l’habilitat d’integrar l’ús de la consola o el PC com una faceta més de la seva vida. Però temps al temps...

Fent @amics




Diumenge 19 d'abril, el programa 30 minuts va abordar el creixement exponencial de les xarxes socials per internet. Facebook, Myspace, Fotolog, Twitter... són utilitzats cada dia per centenars de milions de persones arreu del món, que estableixen contactes, creen continguts o comparteixen informació arreu del planeta com no s'havia vist mai: textos, fotos, vídeos, música... que circulen de manera transversal i en totes direccions.I després del reportatge: xateja amb les autores del reportatge, Mireia Segú i Mireia Pigrau, a www.tv3.cat/xats.

domingo, 19 de abril de 2009

Recordant Josep Espriu, fundador del cooperativisme sanitari



Hi ha persones a les que dec una gratitud especial, una d'elles sens dubte, és Josep Espriu. El vaig conèixer fa uns dotze anys, quan la seva fundació promovia un mestratge en cooperativisme a la UB. Ell, amb més de vuitanta anys, venia a classe. Deia que ho feia per aprendre, però mai vaig m'ho vaig acabar de creure. Sovint feia ironia dient que patia una "dolentíssima salut de ferro" -i el seu cor a vegades ens donava algun ensurt- però quasi cada divendres tarda i dissabte matí ens va acompanyar durant dos anys. No prenia apunts, deia que al llarg de la seva carrera mai ho havia fet. Increïble, però cert, segur. Volia transmetre's, encendre'ns, guspires de passió i compromís, pel que creia que valia realment la pena: fomentar la cooperació en l'entorn sanitari, apostant per una medicina que fos realment al servei de les persones. Cada paraula seva, transmetia quelcom d'esperançador. En aquella època, d'Internet, tot just n'havíem sentit alguna cosa però segur que cap de nosaltres intuïa el que realment suposaria. Estic convençut que ell ho hagués valorat com una eina per unir més als professionals de la salut i, perquè no, als seus usuaris. Josep Espriu era vitalment inquiet, generós i avançat en el seu temps. Una persona que ens ha deixat a molts una forta petjada.

sábado, 21 de marzo de 2009

Noves eines per a tenir cura de la salut



Cada vegada més la responsabilitat de la pròpia salut recau sobre cadascú de nosaltres. És a dir, estem transitant sense adonar-nos des d'un model en el què el metge és el professional al què encomanem gairebé de forma exclusiva qualsevol decisió sobre el nostre benestar físic, a un nou model en el que el ciutadà té cada cop més a dir, més a preguntar-se, més oportunitats per aconseguir respostes i, sobretot té la capacitat d'actuar amb més criteri donat que pot contrastar informació rellevant i avançar-se i empényer processos que requereixen encara de massa temps i que tenen molt a veure amb la seva salut: conèixer el resultat d'una analítica o tenir accés a una radiografia, al contingut d'un informe de diagnòstic o senzillament demanar hora al metge de capçalera. Per a que cadascú pugui exercir la seva responsabilitat ens cal almenys disposar de la informació necessària, la relativa a al nostre historial de salut. En aquest sentit, la llei ja reconeix que tota aquesta informació personal és exclusivament propietat de cada pacient. Tanmateix, tot això xoca amb el fet cultural que ens du a pensar que els professionals de la salut són els únics garants de la informació mèdica que generem, alhora que cedim gran part de la nostra responsabilitat en actuacions de salut preventiva donat que el sistema públic de salut ja s'obliga a atendre'ns davant de qualsevol eventualitat.

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya preveu posar en funcionament en un temps no massa llarg la Carpeta Personal de Salut, és a dir, un aplicatiu que de forma segura i a través d'Internet ens permetrà consultar tota aquella informació que es genera i va a parar a la nostra història clínica: resultats diagnòstics, informes d'alta, analítiques, imatge mèdica, etc. Tot això ens permetrà l'accés a consultar tot un munt de continguts rellevants que fins ara no guardàvem o ens costava molt de tornar a trobar. Alhora, es tracta d'un sistema d'informació que també evoluciona en paral·lel amb altres recursos que cada cop agafen més volada pel seu ús social a la xarxa: són els "Personal Health Records", que han desenvolupant gigants com Google o Microsoft. El primer amb "Google Health" (www.google.com/health) una eina que permet gestionar gratuïtament la teva informació de salut de forma segura. El mateix s'esdevé amb HealthVault (www.healthvault.com) l'aposta de Microsoft per apropar la salut al ciutadà. Els canvis que venen són importants i de ben segur que ens reportaran millores si aprenem a fer un ús adequat de les eines que ja tenim i de les que disposarem ben aviat.

lunes, 9 de marzo de 2009

Un univers de possibilitats



Des que l'home va arribar a la Lluna, aviat farà quaranta anys, vam prendre més consciència de la unitat i fragilitat del món en que vivim. Veure un planeta que des de l'espai no dibuixa fonteres i que dóna voltes sense fi va suposar, de ben segur, una experiència única per aquells tripulants de la missió Apol·lo XI. La tecnologia de l'època permeté als qui des de la Terra esperaven notícies amb delit, observar com era aquell satel·lit mai visitat i com de desconegut era el nostre món des de la immensa distància que ens separa. Avui en dia, salvant les distàncies de l'espai i del temps, podem aconseguir algunes unes experiències virtuals que ens permetran viatjar des del llogarret més perdut de la terra fins als límits inexplorats de l'Univers infinit.

Amb Google Sky (www.google.com/sky) viatjar fins a tocar els estels no havia estat mai tan senzill. La plataforma, que compta amb la col·laboració d'astrònoms dels observatoris més importants del món, permet identificar la posició de planetes i constel·lacions i observar el naixement de llunyanes galaxies, tal com ho ha testimoniat el mateix telescopi de l'espai, Hubble.

Amb Google Moon (www.google.com/moon) tenim la possibilitat d'obrir-nos a les ganes per d'explorar i fer-ho de la mà de científics de la NASA. Google Moon ens ofereix una interessant i extensa cartografia de Lluna que podrem manegar segons ens guiï la nostra curiositat. L'eina ens permet redescobrir la història de les primeres missions Apol·lo i saber gairebé tot del que van descobrir d'aquell món misteriós. Tot un Atles interactiu que posa la Lluna a les nostres mans. Per cert que fa un temps algú ja hi venia parcel·les allà dalt, suposo que era per si de cas esgotàvem el sòl edificable que tenim al nostre món.


Amb Google Earth (www.google.com/earth) l'experiència és tan màgica com reals són els escenaris que s'hi troben. Una entorn que posa en evidència que tot pot ser observat i que gairebé res no pot ser amagat. De ben segur que tots els que hi hem entrat hem tingut la temptació d'anar a trobar el carrer o el terrat de l'edifici on vivim i hem acabat veient o intuint els testos de la terrassa o la roba que ja fa un temps vàrem estendre.

I l'experiència continua i acabarem podent observar tot el que en aquesta vida és observable. La nova versió de Google Earth ja ens permet capbussar fins a les profunditats dels oceans, i fer-ho junt amb reporters del National Geographic que també ens ensenyen sobre l'evolució de les principals espècies en perill d'extinció, les troballes dels naufragis més coneguts o les petjades que poc a poc va deixant sobre el nostre planeta l'evident canvi climàtic. N'hi ha per a tots els gustos en un Univers de possibilitats.

domingo, 22 de febrero de 2009

La alquimia de las multitudes · Más allá de Google


La alquimia de las multitudes. Cómo la web está cambiando el mundo. Es tracta del nou llibre d'Editorial Paidós escrit per Francis Pisani (www.francispisani.net), blocaire especialista en noves tecnologies (www.transnets.net) i columnista de El País i Dominique Piotet, director de la filial americana d'Atelier (www.atelier-us.com) i assessor en estratègia a Internet. El llibre sosté la tesi que en la societat actual la "digital literacy" o alfabetització digital del ciutadà és quelcom que s'esdevé cada cop més crític per desenvoldre's competentment; ens cal aconseguir la necessària destresa per localitzar la informació allà on es troba, processar-la i comprendre-la, i fer-ho just en el moment en que ho necessitem. Tanmateix cadascú de nosaltres caldrà que faci un nou pas endavant i esdevingui capaç de crear i difondre nous missatges; aquestes són les noves habilitats a desenvolupar, segons els autors. En tot aquest context també pren cada cop més força el fenòmen de la "web 2.0", Pisani i Piotet van recórrer Sillicon Valley per parlar-ne del tema amb els millors experts i van evidenciar que el més important no era tan el nombre d'usuaris d'internet -actualment gairebé ho és la quarta part de la població mundial- sinó els nous usos, és a dir, què fem a Internet, amb Internet. Tot això afecta alhora al món de la publicitat on ja es deixen de banda les campanyes de e-mailing per passar al marketing relacional, com passa a Facebook, amb noves lògiques, nous nitxos d'audiència i maneres de fer que cada cop deixen més enrere qualsevol concepció tradicional.


Más allá de Google. Llibre publicat per Infonomia (www.infonomia.com) i redactat per Jorge Juan Fernández (www.jorgejuanfernandez.com)
a partir d'un repte que Alfons Cornella va llançar a la seva xarxa d'Infonomistes: "sigueu valents i definiu aquells criteris o quasi-lleis que heu anat descobrint i contrastant amb la vostra feina diària". I la crida no va caure en terra erma i van ser vàries desenes les propostes que arribaren: moltes d'elles agosarades, d'altres plenes de sentit comú, d'altres curioses i increïblement lúcides. Tota una tasca que ha portat uns quants anys fins a veure la llum. Algunes aportacions que és obligat citar és la reformulada Llei de la Gravetat, que en paraules d'avui en dia ens diu que "qui sap, atrau" ¿Cert que s'acompleix en qualsevol situació? o la Llei de Suitt "Quan millor siguis cercant informació a la web, menys informació et caldrà retenir al cervell". Em pregunto si aquesta derivada és del tot positiva o bé ens presenta nous reptes ben difícils d'afrontar. I l'actual Llei de la miopia en la cerca d'informació, es a dir "el que no trobis a Google és com si no existís". Es tracta doncs d'un llibre molt amè que, més enllà del seu cientifisme, el que si que ens aporta es una visió fresca i novedosa de com apropar-nos i aprendre d'uns paradigmes informacionals sobre els que ni de bon tros s'ha escrit tot i sobre els quals cadascú de nosaltres en guarda una part d'aquella veritat completa que entre tots cerquem. Pots descarregar-te'l sencer a www.infonomia.com/pdf/Mas_alla_de_Google_2008.pdf

domingo, 25 de enero de 2009

FESLATEVATELE.TV

Que el fenòmen de l'audiovisual a Internet té un llarg recorregut per endavant és prou evident. A l'entorn d'això i si hi sumem les capacitats d'interacció de la xarxa, les possibilitats de distribució global del senyal i el disseny d'unes plataformes de fàcil maneig per a l'usuari, ens trobem amb eines que poden transformar qualsevol ciutadà en gestor d'una plataforma per fer televisió, produir continguts i decidir l'abast dels seus potencials seguidors.

Fa uns setmanes que Youtube llançava el repte als músics del món, marcant el camí del que serà una autèntica transformació del mitjà, animant als virtusos de qualsevol instrument a participar de l'Orquestra Simfònica "global" de YouTube; facilitant-los l'accés al primer concert virtual en vídeo i seleccionant els millors per actuar en una audició que se celebrarà en el Carnegie Hall de N.Y. ( http://www.carnegiehall.org ) durant el mes d'abril de 2009 ( http://www.youtube.com/symphonyes ). Alhora, el 22 de novembre de l'any passat Youtube obria el canal ( http://www.youtube.com/live ) retransmetent en directe i per a tot el món el primer gran espectacle, amb multitut d'artistes i intèrprets, generant una expectació que ha aconseguit atraure a l'event uns vint milions de persones.



I la història continua, i s'entossudeix a posar el ciutadà com a subjecte actiu i centre de nous fenòmens socials, i en aquest cas situant també la televisió retransmesa per Internet (TV IP) a l'abast de tots. És a dir, hem arribat a l'extrem que cada persona podria tenir el seu propi canal de TV. ¿Impossible?. Això és el que ara ens proposa Ustream ( http://www.ustream.tv ) la plataforma web on només cal que l'usuari disposi d'una senzilla webcam de les que es connecta amb USB a l'ordinador. Després de donar-s'hi d'alta i en menys de cinc minuts es pot estar retransmetent qualsevol contingut mitjançant una adreça pròpia d'Internet, per a tot el món. D'altres eines permeten el mateix, retransmetent en directe i fins i tot des del teu mòbil, és el també ens ofereix ara QIK ( http://www.qik.com ) una nova tecnologia que ha estat ampliament utilitzada al festival internacional de cinema de Sundance ( http://www.sundance.org ) i que ha servit per fer d'aquest esdeveniment únic, encara més promoció.

No sabem ben bé en quin moment de tot aquest revulsiu multimèdia ens trobem, sabem que tot avança a una velocitat extraordinària. Tanmateix, necessitem una mica de temps per anar-ho paint tot plegat, interioritzar-ho i animar-nos a trobar-hi utilitats pràctiques. El que és segur es que els canvis en aquest món de les noves tecnologies no te aturador i que malgrat l'anomenada crisi, aquest món evoluciona encara, o potser ara més, a velocitat de creuer.

lunes, 19 de enero de 2009

domingo, 11 de enero de 2009

EL REPTE: THE PINOCCHIO PROBLEM

Tal com remarquen les teories de Ferguson [1] i Mansbach [2], la identitat política és un àmbit d'estudi en creixement en el món global en que ens trobem. La identitat és una condició estructural molt més forta que el propi poder i, com aquest, ve condicionat per forces d'arrel històrica. L'estat territorial ha estat el resultat de tota una sèrie de condicions històriques i, les tendències actuals estan erosionant el sistema i alterant de forma important les identitats i fidelitats tradicionals. Ciutadania i la nacionalitat ja no són sufucients per definir qui és cadascú i quines són les seves lleialtats i les fronteres ja no delimiten a qui es troba o no condicionat per unes obligacions morals.

"El problema d'en Pinotxo" es pot interpretar en l'època actual com el fet que les cordes de control de l´Estat, de l'autoritat i de la identitat han estat tallades i, tanmateix, cap altra sistema les ha substituït encara. Empreses, religions, moviments… tothom pot reptar permanentment el paper de l'Estat. Tanmateix, el fet trascendent es troba en que ara es posa especialment en valor la consciència personal de cadascú.

Fa un temps vaig llegir a "La Contra" de La Vanguardia una entrevista al suec Dr. Mats Lindgren [3], que m'ha semblat especialment suggerent per a la qüestió que es planteja en aquest article.

L'article, que porta per títol "Avanzamos hacia la apoteosis del yo", posa de manifest com s'està passant d'una escala de valors que es fonamentava en els compromisos i les fidelitats a un model en el que compta és poder escollir i descartar opcions a gust de cadascú.

En aquesta entrevista, Lindgren exposa que tots els valors en la nostra existència seran a la carta: tindrem religions de menú personal, on cadascú haurà elegit el millor del budisme i del cristianisme... opcions, no hi haurà obligacions". Alhora ens adverteix que el perill es troba en passar de la necessitat al desig i del desig al caprici, a la tonteria. No hi haurà grans fes ni grans principis, ni grans decissions, i sens dubte, res no serà de per vida.

El món actual ens posa a l'abast més opcions per triar, ens apropa realitats i ens permet estar permanent a l'aguait del que succeeix al món exterior. Estem en disposició de rebre molts més estímuls que exciten la nostra curiositat i que ens permeten replantejar permanentment el nostre entorn més immediat. Per dir-ho en d'altres paraules, ha incrementat el nostre grau de llibertat, d'autonomia i això no sempre s'adiu amb els plantejaments i la cultura del món que hem viscut nosaltres mateixos o la genereció que ens precedeix. I això es pot viure positivament o ens pot desestabilitzar. Tot depèn, entenc, de l'escala de valors que ens sustenta, de la flexibilitat que admetem a l'hora d'entendre el món que ens envolta i, en definitiva, del grau de maduresa que haguem anant desenvolupant. De fet, Lindgren apunta quelcom de fonamental, la saviesa indivisual, qüestió que ve condicionada per les experiències viscudes i com les hem anat sabent encaixar i metabolitzar, en la nostra vida.

Per complementar l'exposició, voldria posar també en consideració les tesis de Charles Taylor [4] en el seu assaig sobre el multiculturalisme i la seva influència sobre l'individu en el que indica, en referència al món multicultural, que l'exigència es troba en permetre que les cultures es defensin a si mateixes dins d'uns límits raonables. Però que cal desenvolupar una nova exigència que radiqui en que tots siguem capaços de reconèixer igual valor a les diferents cultures, que no només permetent-les sobreviure, sinó que cal que sapiguem reconèixer la seva valua. D'altra banda, i en referència al paper que se li atorga a l'individu, la qüestió del seu reconeixement és fonamental. Taylor recorda que tal com el discurs del reconeixement s'ha tornat familiar per a tots nosaltres en l'esfera íntima -on comprenem que la formació de la identitat i del jo es desenvolupa gràcies a un diàleg permanent i en competència amb altres individus- després, a l'esfera pública, la necessitat de reconeixement igualitari està assolint un paper cada vegada més important.

En conclusió, "El problema d'en Pinotxo" és el dilema de la societat actual en general i de la persona individual en concret. No hi ha principis absoluts sinó valors relatius; no hi ha una autoritat que exerceix el poder sinó que les decissions són preses sovint per un conjunt divers d'actors que interactuen i es relacionen entre ells. I, pel que fa a la persona, el que hi ha és el camí que ell mateix ha de recórrer, un potencial que només s'activa amb una clau de la qual només ell n'és el dipositari. Caldrà doncs grans dosis d'honestedat per reconèixer el punt de partença de cadascú i valor per respondre als reptes d'un món cada vegada més complex… i suggerent.

[1] Prof. Yale H. Ferguson http://politicalscience.newark.rutgers.edu/ferguson.htm
[2] Prof. Richard Mansbach http://www.iastate.edu/~polsci/faculty/mansbach.htm
[3] Dr. Mats Lindgrenés el fundacor i CEO de Kairos Future. Lindgren s'ha convertit en un gurú de tendències a Suècia, on participa com a conferenciat i tertulià en molts actes. És especialista en management estratègic en entorns empresarials turbulents. Ha escrit més d'una dotzena de llibres sobre els mitjans de comunicació, valors i estils de vida.
[4] Charles Margrave Taylor. Filòsof canadenc que ha realitzat contribucions significants a la filosofia política, la filosofia de les ciències socials i la història de la filosofia.

martes, 6 de enero de 2009

Genís Roca: "La moda de les xarxes socials passarà, no tothom sap perquè hi és"

Entrevista de Joan Salicrú, per a www.valors.org

Genís Roca és soci director de RocaSalvatella, empresa de consultoria estratègica sobre els usos i les lògiques de les xarxes a les empreses i les organitzacions. Ha estat director general de Infonomia, la xarxa degana d’innovació amb més de 17.000 afiliats. Anteriorment va ser gerent de les iniciatives a Internet de la Universitat Oberta de Catalunya. És un autèntic crac de l'evolució d'Internet, de la creació de l'anomenada societat en xarxa i en general en tot allò que s'anomena la web 2.0.

-Creu que en fem un gra massa sobre la influència d'Internet, les xarxes socials i els ordinadors a la nostra vida?

Ben al contrari, crec que encara hi ha bosses (de gent, d'empreses, de sectors...) que no han acabat d'entendre tot el que això suposarà. Hi ha qui encara ho veu com a tecnologia mentre que el realment rellevant és social. No es tracta d’Internet ni d'ordinadors, sinó de persones. De com la gent es parla i es relaciona, com s’organitza i com es mobilitza, com aprèn i com ensenya, com s'educa i com es diverteix... estem davant un nou context socioeconòmic: molta més informació, moltes més fonts d'informació, lliure circulació d'idees i persones, ciutats més massificades, mercats globals, popularització de la tecnologia... el que està passant a Internet és només la punta de llança, però el que realment està passant és que la gent està trobant noves maneres de socialitzar-se. I socialitzar-se sempre ha estat quelcom interessant i desitjable. Ens fa més humans.

L’evolució humana està marcada per aquells moments en que hi ha canvis significatius o bé en els models socials (com ens relacionem) o bé en els models econòmics (com som més competitius per a guanyar-nos la vida i tirar endavant). La nostra història està marcada per la capacitat de fer eines (primer amb pedres, després amb fusta i més tard amb metalls), per la descoberta de l’agricultura i la domesticació de les espècies, el vapor, l’electricitat... i cadascun d’aquests avenços va tenir una conseqüència social (el sedentarisme, la democràcia...).

Estic convençut que els temps d'Internet s'han de llegir en aquesta clau de canvi social realment important. Canvien les maneres com els nostres fills es relacionen entre ells, canvien les maneres com nosaltres estem en contacte amb els nostres col·legues, canvien les maneres com les families es mantenen en contacte malgrat les distàncies, canvien les maneres com la informació arriba a casa meva, canvien les maneres com participo i com faig saber la meva opinió...

No. No crec que n'estiguem fent un gra massa. Ben al contrari, em preocupa com molts dels nostres dirigents estan dissenyant avui el nostre mig i llarg termini sense haver entès encara ni aquest fenòmen ni les seves conseqüències.

Ara ja fa uns quinze anys que va irrompre Internet a les nostres vides, després el correu electrònic, més tard els blocs i encara més tard instruments 2.0 com el Youtube o el Twitter. Creu que anem assimilant el que suposen aquests invents? És a dir: sabem ja quin ús donar a cada cosa o encara patim una certa fascinació i al·lucinació per aquests estris?

És molt difícil que ho estiguem assimilant, perquè no és senzill. Tot és molt nou i encara són molt poques les coses que es poden considerar consolidades. Estem entrant en el que podríem anomenar "societat xarxa", una època en que les maneres de relacionar-se i les lògiques de com es genera i es distribueix la informació estan canviant. Davant aquest fenomen necessitem conèixer noves eines, però sobre tot noves habilitats i noves actituds.

Tot just ara estem deixant enrere una etapa en que tothom parlava dels aparells. Dels PCs, dels processadors, de la memòria RAM, dels mòdems, de l'ADSL... si tenies un AT o un Pentium, o si el teu monitor era de fòsfor verd o de color. Ara ja gairebé ningú en parla d’això i ho podem donar gairebé per assimilat. Superats els aparells, ara tothom parla dels serveis: Google, YouTube, Twitter, Facebook... cada dia n’hi ha un de nou i és un veritable esforç intentar estar al dia per saber què son i per a què serveixen. Encarà n’hi haurà més de nous, que avui no podem ni imaginar, i també en desapareixeran molts. Però el realment rellevant serà quan també superem aquesta fase i parlem ja de les actituds. Allò autènticament rellevant de YouTube no és que qualsevol pugui publicar-hi un vídeo, sinó que hi ha gent amb l’actitud de compartir... i n’hi ha que ho porten només a l’àmbit professional però n’hi ha d'altres que ho porten a l’àmbit personal. És a dir, diferents actituds. Gent que veu normal que qualsevol pugui escriure el que vulgui a Internet i altres que creuen inadmissible que qualsevol pugui parlar d’ells a la xarxa sense el seu consentiment.

Crec que la digitalització i la connexió en xarxa son dos atributs ineludibles del nostre futur, i si bé és cert que això comportarà nous estris (ull als dispositius mòbils que vindran) i nous serveis (ara està de moda Facebook i Twitter, però en vindran d'altres), el més rellevant seran les noves habilitats i les noves actituds. Gent que treballa en xarxa (si cal, amb desconeguts), que comparteix dubtes i opinions, que gestiona tant la sincronia com l'assincronia... tot plegat serà un aprenentatge lent, doncs com dèiem abans, es tracta de quelcom social i no pas només tecnològic. Sempre és més difícil modificar les maneres de fer que no pas la formació tècnica en una eina o aparell.

-Quins efectes positius poden tenir xarxes com el Facebook? I quins de negatius?

Les xarxes socials, com ara Facebook, permeten que la gent es pugui trobar i reunir. I aquest ha estat sempre un desig molt humà. Antics alumnes d'una determinada escola que es retroben gràcies a la xarxa un munt d'anys després, o seguidors d'un club de futbol que troben un espai on discutir les alineacions i celebrar o plorar els resultats, o membres d'un mateix gremi o ofici que poden comentar detalls de la seva professió. Espais com Facebook permeten això, trobar-se i organitzar-se, i això és positiu sense cap mena de dubte.

Ara bé, crec que les xarxes socials són una moda que passarà. Tothom hi és però no tothom sap perquè. N'hi ha que hi són per que creuen que no ser-hi et delata com algú que no està al dia, d'altres hi són senzillament perquè els seus amics hi són... i ben pocs hi són per donar sortida a un objectiu concret. Hi ha molta gent a Facebook que en realitat no necessita cap xarxa social. No vol un lloc de trobada ni té un objectiu compartit que vulgui resoldre amb un grup més gran de gent a la xarxa. Hi és per ser-hi. Quan passi una mica la moda la cosa s'ajustarà a uns paràmetres més normals i les xarxes socials seran més especialitzades i tindran objectius (personals, professionals...) més específics.

-És el mateix l'impacte en el món urbà que en el rural, d'aquestes noves tecnologies? Com pot ajudar a obrir societats tancades, sobretot del món rural?

Va haver-hi un moment en què l’accés a Internet demanava utilitzar aparells prou estranys, i no tothom hi podia accedir. Es va parlar molt de l’escletxa digital (el digital divide), és a dir, del risc que es configuressin dues societats: la que tenia accés a Internet i la que no, i es van invertir molts diners en aconseguir que tots els territoris, per remots que fossin, tinguessin accés a Internet. Després es va parlar d'alfabetització digital i es varen fer programes per tal que tothom aprengués a fer anar un ordinador i un processador de textos o un full de càlcul. D’aquella època encara ens ha quedat la imatge de que les zones rurals tenen menys capacitat per assimilar aquesta mena d'avenços, igual que aquells sectors menys afavorits de la nostra societat. Però la realitat canvia ben ràpidament. Si aneu a un locutori per exemple del Raval veureu magrebins o colombians videoconferenciant amb els seus parents, utilitzant la telefonia IP amb tota normalitat, quan encara hi ha molts i molts dels nostres executius que encara no han fet mai una videoconferència.

Actualment al Japó el dispositiu d’accés a Internet més utilitzat ja no és un ordinador, sinó un dispositiu mòbil. Tots els telèfons mòbils tenen accés a Internet. Tothom (o gairebé) té telèfon mòbil. Tots els territoris (o gairebé) tenen cobertura de telefonia mòbil. Tots els serveis (google, Facebook, Twitter...) tenen versions per a dispositiu mòbil... és a dir, ben aviat no hi haurà massa problema ni tècnic ni formatiu que justifiqui que un territori o un segment de la població tingui millor o pitjor accés a la xarxa. Per tant, el quid de la qüestió seran els usos. Quins problemes es resolen millor gràcies a la tecnologia, visquis en un poble del Pirineu o a al bell mig de la Rambla de Sabadell.

-És correcte l'educació en noves tecnologies que estan rebent els més menuts actualment?

Decididament no. Com diu Alan Kay del MIT: "una tecnologia només és tecnologia si tu vares néixer abans que ella". Pels nostres fills un ordinador, un DVD o un escàner no són tecnologia, de la mateixa manera que per a nosaltres tampoc ho és la tele o un telèfon però sí ho era pels nostres pares, que a la seva vegada no veien la llum o la ràdio com tecnologia però sí els nostres avis. A més a més, avui dia el més probable és que qualsevol de nosaltres tingui un millor equip informàtic a casa que a la feina (fins no fa gaire era just al revés), i el mateix passa amb els nostres fills: molt sovint tenen millor equipament a casa que a l’escola.

Els nostres fills no necessiten formació en tecnologia, sinó habilitats digitals. Aprendre a buscar a Internet, aprendre a decidir quina de les moltes fonts d’informació serà la més correcta, aprendre a detectar quan una web o un fitxer poden contenir virus, en quins casos no és prudent donar la teva adreça de correu electrònic, i un llarg etcètera ben diferent a les actuals sessions d’aprendre Word o Excel, o què és RAM i ROM. Avui no deixen entrar als nostres fills a l’aula amb el telèfon mòbil, però ben aviat el mòbil serà l’eina amb la que els alumnes faran els treballs, doncs enlloc d'un text sobre Joan Miró els demanaran un vídeo... i la càmera per filmar és al mòbil.