viernes, 24 de abril de 2009

SecondLife: una altra vida és possible?

Sobre el fenòmen de SecondLife (SL) se n'han dit i escrit moltes coses però, molt possiblement, encara no sabem ben bé quan ni com seran les noves èpoques de creixement o esplendor que estan per venir. El dia 3 de novembre de 2006, SL havia aconseguit més d'un milió dos-cent mil usuaris registrats, havent crescut en menys de sis mesos un 600%. Aquest creixement espectacular dels primers temps li van seguir d’altres, però no ha aconseguit sempre un desenvolupament al mateix ritme i han arribat moments en què s’ha qüestionat la participació real en aquest imperi efímer al que hi ha veus que han alertant del seu declivi.

El que ja és força segur és que el concepte de "segona vida" no serà el detonant que farà reeixir aquest món imaginat i creat pels seus habitants. Un món virtual on fins ara les transaccions no són ni amb euros ni amb dòlars sinó amb una moneda pròpia (els linden), on els trets físics de cada persona (resident) es configuren a la carta creant el seu propi avatar i on es poden encarregar fastuosos vestits o aixecar fantàstiques construccions en entorns paradisíacs. Tot un regal, si es vol, per a la imaginació.



Potser el SecondLife que ens espera ens permetrà tocar una mica més de peus a terra, fent de la realitat virtual un punt de trobada per atendre necessitats reals, ajudant a equips de persones a reunir-se saltant la barrera de l'espai, tot permetent col·laborar en projectes que aportaran valor afegit real a diversos sectors d'activitat. Un cas força clar el trobem adreçat a entorns educatius 3D, on es poden incrustar eines d’eLearning en format vídeo, fotografia, gràfics o text. Algunes experiències indiquen que en aquests tipus d’entorns virtuals els estudiants se senten força motivats, i es fan del tot responsables dels gests i les accions que realitzen els avatars que els representen.

Haura de passar una mica de temps -dos o tres anys, considero- per aconseguir evidències d’èxit de SL en camps com l’ensenyament, la medicina, la indústria de l’automòbil o els serveis en general. No seria d’extranyar que d’aquí un temps poguem “tocar” nous prototipus de màquines i simular-ne tota mena d’escenaris fins aconseguir-ne un aprentatge i control real. Tanmateix, hi ha encara tot un seguit de reptes que haurem d’anar vencent com són restriccions d’ample de banda a la xarxa, certs prejudicis per entrar a entorns en els quals no ens trobem familiaritzats o limitacions pel que fa a la usabilitat de les plataformes i que sovint només són vençudes per les destres mans dels nois i les noies que ja han nascut amb l’habilitat d’integrar l’ús de la consola o el PC com una faceta més de la seva vida. Però temps al temps...

Fent @amics




Diumenge 19 d'abril, el programa 30 minuts va abordar el creixement exponencial de les xarxes socials per internet. Facebook, Myspace, Fotolog, Twitter... són utilitzats cada dia per centenars de milions de persones arreu del món, que estableixen contactes, creen continguts o comparteixen informació arreu del planeta com no s'havia vist mai: textos, fotos, vídeos, música... que circulen de manera transversal i en totes direccions.I després del reportatge: xateja amb les autores del reportatge, Mireia Segú i Mireia Pigrau, a www.tv3.cat/xats.

domingo, 19 de abril de 2009

Recordant Josep Espriu, fundador del cooperativisme sanitari



Hi ha persones a les que dec una gratitud especial, una d'elles sens dubte, és Josep Espriu. El vaig conèixer fa uns dotze anys, quan la seva fundació promovia un mestratge en cooperativisme a la UB. Ell, amb més de vuitanta anys, venia a classe. Deia que ho feia per aprendre, però mai vaig m'ho vaig acabar de creure. Sovint feia ironia dient que patia una "dolentíssima salut de ferro" -i el seu cor a vegades ens donava algun ensurt- però quasi cada divendres tarda i dissabte matí ens va acompanyar durant dos anys. No prenia apunts, deia que al llarg de la seva carrera mai ho havia fet. Increïble, però cert, segur. Volia transmetre's, encendre'ns, guspires de passió i compromís, pel que creia que valia realment la pena: fomentar la cooperació en l'entorn sanitari, apostant per una medicina que fos realment al servei de les persones. Cada paraula seva, transmetia quelcom d'esperançador. En aquella època, d'Internet, tot just n'havíem sentit alguna cosa però segur que cap de nosaltres intuïa el que realment suposaria. Estic convençut que ell ho hagués valorat com una eina per unir més als professionals de la salut i, perquè no, als seus usuaris. Josep Espriu era vitalment inquiet, generós i avançat en el seu temps. Una persona que ens ha deixat a molts una forta petjada.