Facebook no para de créixer

No es tracta d’una moda sinó del que ja podríem anomenar tot un fenòmen social. Facebook és una xarxa de xarxes, on s’hi pot fer coneixences i es pot recuperar amics oblidats pel temps o la distància.

Un dels trets que fa atractiva l’eina és la seva simplicitat de funcionament; és a dir, només cal que t’hi enregistri’s i amb una fotografia i unes petites descripcions sobre el teu perfil ja ets present en aquest nou univers virtual. L’altre fet rellevant és que la comunitat ja ha arribat a una massa crítica important a tot el món –amb més de cent milions d’usuaris- i això pot produir la sensació que “no ser-hi” sigui més costós que haver-s’hi donat d’alta i participar-hi de tant en tant. Val a dir que d’uns mesos ençà Facebook se’ns ha fet encara més proper gràcies a l’adopció de la nostra llengua propia, el cátalà; tot un plus en aquests dies que corren.

I és que Facebook té un dinamisme molt elevat. Hi ha qui es dedica a desenvolupar-hi aplicacions més o menys enginyoses i diverties. Hi ha qui ho aprofita per fer-se defensor radical de causes tan nobles i justes com variades, hi ha qui hi fa el seu anunci o ens comunica que s’ha fet fan d’un tal “Boris” que encara no sé qui és però que deu seu molt conegut a casa seva, o qui ens convida a anar a actes culturals de la ciutat, un parell o tres de cops per setmana. Com tot, pot arribar a ser una mica estressant, i també cal aprendre a dosificar-ho.

L’eina també s’ha demostrat com un mitjà privilegiat per allò que en diuen “selecció de personal” i no és d’extranyar donat que en aquest entorn les persones ens acostumem a mostrar bastant tal com som, amb les nostres neures, defectes i virtuts. És un espai virtual de llibertat, que alhora també planteja alguns reptes pel que fa al dret de la privacitat. Tanmateix, davant del dubte jo recomano llançar-s’hi i provar-ho, crec que l’experiència s’ho val, i que se’n poden extreure algunes lliçons i pràctiques ben interessants.

Anima’t, si encara no hi ets. Ens trobem al Facebook!