miércoles, 21 de diciembre de 2011
jueves, 11 de agosto de 2011
Paper.li reconverteix les xarxes socials en diaris digitals
Amb Paper.li (www.paper.li) qualsevol que ho desitgi pot posar-se en la pell d’un editor de notícies i començar a publicar diaris en línia sobre aquells àmbits temàtics que més li interessin. La plataforma Paper.li ha generat una aliança “de facto” amb xarxes socials i de microblogging per produir nous serveis de valor afegit; per publicar-hi no cal disposar prèviament d’un bloc però si cal haver obert un compte a Twitter i/o Facebook. És especialment interessant per aquells que estiguin motivats en donar a conèixer continguts de tercers.
Paper.li ens facilita el camí tecnològic i contribueix a que prenguin especial relleu les habilitats de cadascú per seleccionar les fonts més rellevants que alimentaran el seu mitjà digital; es tracta doncs d’afegir valor personalitzant el producte final fent de curador de les fonts de continguts, seleccionant-les i actualitzant-les d’entre l’abundant quantitat d’informació que podem trobar a la Xarxa.
Pel que fa a l’organització i presentació dels continguts, ja se’n carrega el propi sistema de cercar la manera adient, estructurant la pantalla i donant rellevància a aquella informació que per algun motiu s’hagi significat més a la xarxa. Alhora també es té en compte en quin format s’han produït, bé siguin Twits, posts, imatges o continguts multimèdia. Alhora, la plataforma dóna l'opció que "el teu diari" surti puntualment publicat i anunciat a la xarxa a l'hora que li indiquis.
Mitjançant els següents enllaços, que són cerques segmentades sobre els continguts que trobem publicats dins la plataforma, es pot identificar temes d'interès i una quantitat creixent d’usuaris que ja han obert el seu compte i que ofereixen els seus productes a la col·lectivitat.
Així doncs, podem veure alguns exemples a:
Cinema ( http://paper.li/?q=cine )
Disseny ( http://paper.li/?q=diseño )
Economia ( http://paper.li/?q=economía )
Educació ( http://paper.li/?q=educación )
Ocupació ( http://paper.li/?q=empleo )
Salut ( http://paper.li/?q=salud )
Tecnologia ( http://paper.li/?q=tecnología )
Paper.li va ser fundada l’any 2010 per Edouard Lambelet i Iskander Pols. La seva seu és al Swiss Institute of Technology de Lausana (Suïssa) i compta amb empleats de deu nacionalitats que treballen de forma distribuïda entre Europa, Àsia i els Estats Units.
Paper.li ens facilita el camí tecnològic i contribueix a que prenguin especial relleu les habilitats de cadascú per seleccionar les fonts més rellevants que alimentaran el seu mitjà digital; es tracta doncs d’afegir valor personalitzant el producte final fent de curador de les fonts de continguts, seleccionant-les i actualitzant-les d’entre l’abundant quantitat d’informació que podem trobar a la Xarxa.
Pel que fa a l’organització i presentació dels continguts, ja se’n carrega el propi sistema de cercar la manera adient, estructurant la pantalla i donant rellevància a aquella informació que per algun motiu s’hagi significat més a la xarxa. Alhora també es té en compte en quin format s’han produït, bé siguin Twits, posts, imatges o continguts multimèdia. Alhora, la plataforma dóna l'opció que "el teu diari" surti puntualment publicat i anunciat a la xarxa a l'hora que li indiquis.
Mitjançant els següents enllaços, que són cerques segmentades sobre els continguts que trobem publicats dins la plataforma, es pot identificar temes d'interès i una quantitat creixent d’usuaris que ja han obert el seu compte i que ofereixen els seus productes a la col·lectivitat.
Així doncs, podem veure alguns exemples a:
Cinema ( http://paper.li/?q=cine )
Disseny ( http://paper.li/?q=diseño )
Economia ( http://paper.li/?q=economía )
Educació ( http://paper.li/?q=educación )
Ocupació ( http://paper.li/?q=empleo )
Salut ( http://paper.li/?q=salud )
Tecnologia ( http://paper.li/?q=tecnología )
Paper.li va ser fundada l’any 2010 per Edouard Lambelet i Iskander Pols. La seva seu és al Swiss Institute of Technology de Lausana (Suïssa) i compta amb empleats de deu nacionalitats que treballen de forma distribuïda entre Europa, Àsia i els Estats Units.
lunes, 27 de junio de 2011
sábado, 18 de junio de 2011
Videotrucades en grup: una nova manera treballar col·laborativament
El titular saltava als mitjans fa poques setmanes: Microsoft compra Skype per 6.000 milions d'euros. Tota una notícia tant pel que fa a la quantia de l'adquisició com per la popularitat i diferent trajectòria d'ambdues empreses. Un nou senyal que el fenomen de la "web 2.0" està transformant a poc a poc però sense pausa la manera de relacionar-nos i de treballar. Tanmateix on voldria fer especial èmfasi és en una de les revolucionàries funcionalitats que Skype ja ha començat a oferir: les videotrucades en grup. Per conèixer la potencialitat no hi ha res millor què veure el seu vídeo promocional http://bit.ly/skypegroups
on hi trobem exemples de com de diferent poden ser les maneres en que podem dur a terme les nostres activitats. Així per exemple hi veiem tres pianistes que substitueixen la seva partitura per un "laptop" amb webcam, fet que els permet assajar estant ubicat cadascú a vés a saber on. Se'ns mostren també quatre professionals de l'urbanisme que des dels seus despatxos treballen per definir i acordar quina serà la fesonomia de l'espai que junts projecten; alhora, observem una xef que des de la seva cuina coneix sobre la qualitat dels productes que li estan oferint alguns dels seus proveïdors, abans de decidir-se a fer la compra. I, per què no, podríem imaginar una metgessa fent un més freqüent seguiment als seus pacients o un cuidador que millora la qualitat de l'atenció a persones grans. Potser sembla ciència ficció i segur que això ens obre nous dubtes i interrogants, però la realitat és que tant a nivell tecnològic com econòmic aquests són escenaris abastables i sostenibles. Tanmateix, avui en dia, considero que els principals reptes es troben més en l'àmbit de les resistències culturals i en la creativitat necessària per plantejar nous models d'activitat. Identificar casos d'èxit en l'ús de les videotrucades col·laboratives, tot vinculant-ho a projectes i necessitats reals, pot ser un pas més per innovar en processos, si creiem que això també cal per assolir nous escenaris d'oportunitat.
on hi trobem exemples de com de diferent poden ser les maneres en que podem dur a terme les nostres activitats. Així per exemple hi veiem tres pianistes que substitueixen la seva partitura per un "laptop" amb webcam, fet que els permet assajar estant ubicat cadascú a vés a saber on. Se'ns mostren també quatre professionals de l'urbanisme que des dels seus despatxos treballen per definir i acordar quina serà la fesonomia de l'espai que junts projecten; alhora, observem una xef que des de la seva cuina coneix sobre la qualitat dels productes que li estan oferint alguns dels seus proveïdors, abans de decidir-se a fer la compra. I, per què no, podríem imaginar una metgessa fent un més freqüent seguiment als seus pacients o un cuidador que millora la qualitat de l'atenció a persones grans. Potser sembla ciència ficció i segur que això ens obre nous dubtes i interrogants, però la realitat és que tant a nivell tecnològic com econòmic aquests són escenaris abastables i sostenibles. Tanmateix, avui en dia, considero que els principals reptes es troben més en l'àmbit de les resistències culturals i en la creativitat necessària per plantejar nous models d'activitat. Identificar casos d'èxit en l'ús de les videotrucades col·laboratives, tot vinculant-ho a projectes i necessitats reals, pot ser un pas més per innovar en processos, si creiem que això també cal per assolir nous escenaris d'oportunitat.
domingo, 12 de junio de 2011
domingo, 22 de mayo de 2011
Present.me: Més valor afegit per a les teves presentacions
Compartir presentacions de Powerpoint en línia tot sincronitzant-les amb un enregistrament en vídeo és la funció bàsica de la plataforma de comunicació Present.me (www.present.me) . Aquest recurs ens permet personalitzar i dotar de més valor afegit els continguts gràfics de les nostres presentacions tot incrementant l’impacte en l’audiència mitjançant la veu i la comunicació gestual, utilitzant una eina genuïnament 2.0.
Segons Microsoft, cada dia s’efectuen més de 30 milions de presentacions davant de públic mitjançant la seva solució PowerPoint i, de fet, sempre es reprodueix la mateixa situació: hi ha persones que, com a assistents, no hauran pogut arribar a aquella cita i n’hi haurà d’altres que desitjarien tornar a visualitzar tant la presentació com tot allò que ha expressat el ponent durant la seva exposició. De fet hi ha diverses plataformes que permeten enregistrar la veu, la imatge i les presentacions; tanmateix un dels problemes principals rau en poder-ho compartir, ja que haurem de tenir en compte la tecnologia i les llicències que també haurà de disposar l’usuari final per a la correcta reproducció, i aquest no és un tema menor si el que pretenem és facilitar la divulgació efectiva del contingut. És per això que, una vegada més, ens caldrà ajudar-nos de solucions “en el núvol” que ens permetin superar les barreres de l’última milla.
Per a utilitzar Present.me només en cal carregar les transparències i el sistema ja s’encarrega de fer-les funcionar a lnternet; arribats a qui, ja podem prémer el botó d’enregistrament per activar la nostra webcam i anar fent avançar la presentació a mesura que anem explicant i comentant els continguts. Bé, però, què passa si ens equivoquem o no ens agrada com ha quedat el darrer fragment de l’enregistrament? Doncs, el sistema ens ho posa força fàcil donat que podem retrocedir, esborrar i continuar enregistrant com si res no hagués passat. Un cop acabat el procés ja ho tenim llest per compartir el contingut o bé mantenir-lo en privat per a ús personal.
Crec que aquest tipus de solucions ens han de permetre avançar i promoure una major cultura d’excel·lència en comunicació per a professionals, organitzacions i empreses, gràcies a l’adopció gradual de les noves tecnologies. Present.me pot ser un bon recurs per a fer un salt qualitatiu i ampliar les nostres capacitats comunicatives; tanmateix també són nous els reptes que es plantegen: les habilitats que ens cal desenvolupar per a explicar i captivar l’audiència, estar ben atents a la vocalització, el ritme i l’entonació, saber com millor ubicar-nos davant d’una càmara i quina és la il·luminació necessària o bé conjuntar vestit i fons d'escenari. Es tracta doncs, d’aprendre i posar en pràctica nous coneixement i tècniques per a comunicar-nos millor en un món tecnològic que ens obre, de bat a bat, les seves possibilitats.
Segons Microsoft, cada dia s’efectuen més de 30 milions de presentacions davant de públic mitjançant la seva solució PowerPoint i, de fet, sempre es reprodueix la mateixa situació: hi ha persones que, com a assistents, no hauran pogut arribar a aquella cita i n’hi haurà d’altres que desitjarien tornar a visualitzar tant la presentació com tot allò que ha expressat el ponent durant la seva exposició. De fet hi ha diverses plataformes que permeten enregistrar la veu, la imatge i les presentacions; tanmateix un dels problemes principals rau en poder-ho compartir, ja que haurem de tenir en compte la tecnologia i les llicències que també haurà de disposar l’usuari final per a la correcta reproducció, i aquest no és un tema menor si el que pretenem és facilitar la divulgació efectiva del contingut. És per això que, una vegada més, ens caldrà ajudar-nos de solucions “en el núvol” que ens permetin superar les barreres de l’última milla.
Per a utilitzar Present.me només en cal carregar les transparències i el sistema ja s’encarrega de fer-les funcionar a lnternet; arribats a qui, ja podem prémer el botó d’enregistrament per activar la nostra webcam i anar fent avançar la presentació a mesura que anem explicant i comentant els continguts. Bé, però, què passa si ens equivoquem o no ens agrada com ha quedat el darrer fragment de l’enregistrament? Doncs, el sistema ens ho posa força fàcil donat que podem retrocedir, esborrar i continuar enregistrant com si res no hagués passat. Un cop acabat el procés ja ho tenim llest per compartir el contingut o bé mantenir-lo en privat per a ús personal.
Crec que aquest tipus de solucions ens han de permetre avançar i promoure una major cultura d’excel·lència en comunicació per a professionals, organitzacions i empreses, gràcies a l’adopció gradual de les noves tecnologies. Present.me pot ser un bon recurs per a fer un salt qualitatiu i ampliar les nostres capacitats comunicatives; tanmateix també són nous els reptes que es plantegen: les habilitats que ens cal desenvolupar per a explicar i captivar l’audiència, estar ben atents a la vocalització, el ritme i l’entonació, saber com millor ubicar-nos davant d’una càmara i quina és la il·luminació necessària o bé conjuntar vestit i fons d'escenari. Es tracta doncs, d’aprendre i posar en pràctica nous coneixement i tècniques per a comunicar-nos millor en un món tecnològic que ens obre, de bat a bat, les seves possibilitats.
lunes, 25 de abril de 2011
Screencast: aprenent amb l’exemple
Un “screencast” és un enregistrament digital del que veiem a través la pantalla de l’ordinador, incloent els moviments del ratolí i els clics; també podem incloure un àudio amb la narració explicativa del procés que volem documentar. Els “screencasts” són ideals per a explicar tasques que es realitzen mitjançant l’ordinador, però poden tenir múltiples usos, especialment en entorns de formació cent per cent virtual o en aquells que combinen la presencialitat i la formació en línia. Crec que no trigarem gaire a veure com es popularitzen materials d’aprenentatge per a unitats didàctiques en format “screencast” distribuïts tan en web com en CD-ROM; els seus usos poden ser de força interessants, així per exemple:
Esdevenint un ajut a la preparació d’una classe mostrant com utilitzar un cert programari informàtic.
Contribuint a mantenir el ritme d’aprenentatge en l’interval entre classes presencials.
Com una manera de recordar una matèria explicada o bé per guiar l’alumne en la pràctica d’una activitat a realitzar.
Per visualitzar repetidament aspectes crítics sobre habilitats o continguts d’una matèria, fins a resoldre’n tots els dubtes.
D’altra banda, el procés a seguir per a la producció de continguts en format “screencast” es podria resumir en els següents nou passos:
1. Escollir un programari d’screencasting
2. Dividir els materials d'aprenentatge en mòduls
3. Preparar el guió de la història per enregistrar
4. Enregistrar la història seguint el guió establert
5. Editar el contingut
6. Produir el format definitiu
7. Testejar-ho
8. Publicar-ho
9. Distribuir l'screencast entre els destinataris
Actualment la xarxa ens obre múltiples possiblitats per a introduir-nos en l’interessant món de la publicació de continguts mitjançant “screencasting”. Algunes de les eines que han agafat més renom són:
Jing (www.techsmith.com/jing) Un dels sistemes que més s’ha popularitzat
Camstudio ( http://camstudio.org ) Un entorn desenvolupat amb programari lliuire
Screenr (www.screenr.com) Possiblement la plataforma 2.0 de més fàcil ús.
Trobo ben engrescador fer alguna prova de concepte per veure’n les potencialitats que ofereixen les plataformes d’”screencasting”; d’opcions n’hi ha diverses i moltes d’elles són ben a l’abast. Tanmateix, crec que el més interessant és trobar-ne aquells usos que ens permetran satisfer necessitats formatives que potser encara no han emergit. Amb tot, la reflexió de fons, va més en la línia que cada vegada és més factible aflorar talent i generar valor afegit, és a dir innovar, en la generació de continguts; l'escreencasting és una faceta més de les noves tecnologies, un bon exemple com a mitjà, per posar en evidència que hi ha nous formats de producció que són altament sostenibles i adequats pels entorns digitals en què cada cop més ens movem; i que si és plantegen en clau de negoci són capaços de facilitar la creació de nous filons d'ocupació fins ara molt poc explorats; L'screencasting és una via de futur en la producció de continguts on l'element clau rau en la creativitat i l'afany per experimentar tot cercant noves i més seductores maneres de fer el que havíem après a fer fins ara.
Esdevenint un ajut a la preparació d’una classe mostrant com utilitzar un cert programari informàtic.
Contribuint a mantenir el ritme d’aprenentatge en l’interval entre classes presencials.
Com una manera de recordar una matèria explicada o bé per guiar l’alumne en la pràctica d’una activitat a realitzar.
Per visualitzar repetidament aspectes crítics sobre habilitats o continguts d’una matèria, fins a resoldre’n tots els dubtes.
D’altra banda, el procés a seguir per a la producció de continguts en format “screencast” es podria resumir en els següents nou passos:
1. Escollir un programari d’screencasting
2. Dividir els materials d'aprenentatge en mòduls
3. Preparar el guió de la història per enregistrar
4. Enregistrar la història seguint el guió establert
5. Editar el contingut
6. Produir el format definitiu
7. Testejar-ho
8. Publicar-ho
9. Distribuir l'screencast entre els destinataris
Actualment la xarxa ens obre múltiples possiblitats per a introduir-nos en l’interessant món de la publicació de continguts mitjançant “screencasting”. Algunes de les eines que han agafat més renom són:
Jing (www.techsmith.com/jing) Un dels sistemes que més s’ha popularitzat
Camstudio ( http://camstudio.org ) Un entorn desenvolupat amb programari lliuire
Screenr (www.screenr.com) Possiblement la plataforma 2.0 de més fàcil ús.
Trobo ben engrescador fer alguna prova de concepte per veure’n les potencialitats que ofereixen les plataformes d’”screencasting”; d’opcions n’hi ha diverses i moltes d’elles són ben a l’abast. Tanmateix, crec que el més interessant és trobar-ne aquells usos que ens permetran satisfer necessitats formatives que potser encara no han emergit. Amb tot, la reflexió de fons, va més en la línia que cada vegada és més factible aflorar talent i generar valor afegit, és a dir innovar, en la generació de continguts; l'escreencasting és una faceta més de les noves tecnologies, un bon exemple com a mitjà, per posar en evidència que hi ha nous formats de producció que són altament sostenibles i adequats pels entorns digitals en què cada cop més ens movem; i que si és plantegen en clau de negoci són capaços de facilitar la creació de nous filons d'ocupació fins ara molt poc explorats; L'screencasting és una via de futur en la producció de continguts on l'element clau rau en la creativitat i l'afany per experimentar tot cercant noves i més seductores maneres de fer el que havíem après a fer fins ara.
domingo, 20 de marzo de 2011
Dades obertes 2.0
Segons s’explica al projecte d’obertura de dades públiques de la Generalitat de Catalunya (http://bit.ly/gencatdadesobertes), Open data -que en català traduïm com a Dades obertes- és una filosofia i pràctica que té com a objectiu posar a disposició de tothom, sense restriccions de drets d’autor, copyright, patents o altres mecanismes de control, determinades dades.
Per què volem Dades obertes?
Les dades obertes permeten la consulta i la construcció d’aplicacions, en especial programari i formes de visualització, que usen la informació alliberada com recurs primari.
La Comissió Europea considera que les dades públiques han de poder ser reutilitzades, tant per la ciutadania com per les empreses, ja que això a més de transparència, suposa un motor per al desenvolupament de la societat de la informació i el coneixement sobretot per al sector dels continguts digitals.
Qui pot desenvolupar aplicacions?
La construcció d’aplicacions per a l’explotació de les dades obertes ho poden fer tant les mateixes administracions com qualsevol organització, empresa o particular interessat.
Casos d’ús
Un parell d’exemples d’aplicació per a l’explotació de dades són el mapa global d’epidèmies i la informació de base local que s’ofereix a partir de les xifres facilitades per l’Institut Català d’Estadística:
Mapificació d’una selecció de brots epidèmics a nivell global informats per fonts rellevants com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) (http://www.healthmap.org/es).
Dades de l’Idescat sobre indicadors dels municipis catalans i que es visualitza sobre la plataforma Google Public Data Explorer. (http://bit.ly/idescatmunicipis)
Termes d’ús i context normatiu
Les llicències i els termes d’ús de les dades obertes estan sotmeses a les lleis de reutilització de la informació del sector públic, i en alguns casos poden tenir llicències de propietat intel·lectual encara que es tendeix a obrir-les sense condicions sempre i quan es mantinguin sense manipular i amb l’obligatòria citació de la font i de la seva darrera actualització. En particular l’Open data ve regulat per la Llei 37/2007 sobre reutilització de la informació del sector públic, que transposa la Directiva 2003/98/CE.
En definitiva, estem obrint un món de possibilitats que accelerarà el salt de les dades al coneixement, posant-les a l’abast i fent-les gràficament comprensibles i comparables per a l’ull humà.
Per què volem Dades obertes?
Les dades obertes permeten la consulta i la construcció d’aplicacions, en especial programari i formes de visualització, que usen la informació alliberada com recurs primari.
La Comissió Europea considera que les dades públiques han de poder ser reutilitzades, tant per la ciutadania com per les empreses, ja que això a més de transparència, suposa un motor per al desenvolupament de la societat de la informació i el coneixement sobretot per al sector dels continguts digitals.
Qui pot desenvolupar aplicacions?
La construcció d’aplicacions per a l’explotació de les dades obertes ho poden fer tant les mateixes administracions com qualsevol organització, empresa o particular interessat.
Casos d’ús
Un parell d’exemples d’aplicació per a l’explotació de dades són el mapa global d’epidèmies i la informació de base local que s’ofereix a partir de les xifres facilitades per l’Institut Català d’Estadística:
Mapificació d’una selecció de brots epidèmics a nivell global informats per fonts rellevants com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) (http://www.healthmap.org/es).
Dades de l’Idescat sobre indicadors dels municipis catalans i que es visualitza sobre la plataforma Google Public Data Explorer. (http://bit.ly/idescatmunicipis)
Termes d’ús i context normatiu
Les llicències i els termes d’ús de les dades obertes estan sotmeses a les lleis de reutilització de la informació del sector públic, i en alguns casos poden tenir llicències de propietat intel·lectual encara que es tendeix a obrir-les sense condicions sempre i quan es mantinguin sense manipular i amb l’obligatòria citació de la font i de la seva darrera actualització. En particular l’Open data ve regulat per la Llei 37/2007 sobre reutilització de la informació del sector públic, que transposa la Directiva 2003/98/CE.
En definitiva, estem obrint un món de possibilitats que accelerarà el salt de les dades al coneixement, posant-les a l’abast i fent-les gràficament comprensibles i comparables per a l’ull humà.
domingo, 20 de febrero de 2011
Posa’t en forma 2.0 !
Des de fa unes setmanes l’apartat de Salut de la web de l’Ajuntament de Mataró (http://www.mataro.cat/web/portal/ca/salut/index.html) contribueix a l’adquisició d’hàbits saludables amb la incorporació d’itineraris de ciutat que s’ofereixen en línia mitjançant la plataforma Google Maps. A més, la web també ha incorporat informació general sobre els serveis de salut a Catalunya i, més específicament, a la ciutat.
Caminar una estona cada dia ens aporta molts beneficis: ajuda a prevenir l’obesitat, disminueix el risc de contraure algunes malalties, enforteix la musculatura i els ossos i millora el nostre estat d’ànim. Els 32 itineraris ( http://www.mataro.cat/web/portal/ca/salut/salut_publica/itineraris/index.html ) que ja estan disponibles a Internet ofereixen una varietat de caminades per la ciutat de Mataró que, a més de promoure activitat física, permeten conèixer millor la diversitat del territori.
Per al disseny dels itineraris s’ha distribuït la ciutat en quatre zones amb vuit rutes a cadascuna. Tots aquests itineraris compten amb un punt d’inici i un punt final, un temps suggerit per fer el recorregut i la quantitat aproximada de calories que es consumeixen. S’han incorporat gràfics de desnivells a diferents punts del recorregut i informació cultural de cada itinerari. En el recorregut també hi consten les parades d’autobús més properes.
La conceptualització dels itineraris de salut es vinculen al projecte europeu “Shape Up” ( http://www.shapeupeurope.net ), una innovadora iniciativa d’educació per a la salut que pretén arrelar l’escola amb la comunitat, implicant en aquest cas el CEIP La Llàntia, la colla Maimakansu, l’Institut Català de la Salut o el mateix Servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró, entre d’altres organismes i entitats. També cal fer esment que el desenvolupament de continguts en format web s’ha realitzat com a projecte de digitalització en salut dins els Plans Extraordinaris d’Ocupació Local, adreçats a la millorar la empleabilitat de persones en situació d’atur.
En definitiva, es tracta que cada vegada tinguem menys excuses i disposem de més eines i oportunitats per a posar-nos en forma. En aquest cas, les noves tecnologies també poden ser un bon aliat.
Caminar una estona cada dia ens aporta molts beneficis: ajuda a prevenir l’obesitat, disminueix el risc de contraure algunes malalties, enforteix la musculatura i els ossos i millora el nostre estat d’ànim. Els 32 itineraris ( http://www.mataro.cat/web/portal/ca/salut/salut_publica/itineraris/index.html ) que ja estan disponibles a Internet ofereixen una varietat de caminades per la ciutat de Mataró que, a més de promoure activitat física, permeten conèixer millor la diversitat del territori.
Per al disseny dels itineraris s’ha distribuït la ciutat en quatre zones amb vuit rutes a cadascuna. Tots aquests itineraris compten amb un punt d’inici i un punt final, un temps suggerit per fer el recorregut i la quantitat aproximada de calories que es consumeixen. S’han incorporat gràfics de desnivells a diferents punts del recorregut i informació cultural de cada itinerari. En el recorregut també hi consten les parades d’autobús més properes.
La conceptualització dels itineraris de salut es vinculen al projecte europeu “Shape Up” ( http://www.shapeupeurope.net ), una innovadora iniciativa d’educació per a la salut que pretén arrelar l’escola amb la comunitat, implicant en aquest cas el CEIP La Llàntia, la colla Maimakansu, l’Institut Català de la Salut o el mateix Servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró, entre d’altres organismes i entitats. També cal fer esment que el desenvolupament de continguts en format web s’ha realitzat com a projecte de digitalització en salut dins els Plans Extraordinaris d’Ocupació Local, adreçats a la millorar la empleabilitat de persones en situació d’atur.
En definitiva, es tracta que cada vegada tinguem menys excuses i disposem de més eines i oportunitats per a posar-nos en forma. En aquest cas, les noves tecnologies també poden ser un bon aliat.
sábado, 22 de enero de 2011
Competències digitals 2.0
La fórmula és tan vigent com coneguda: el desenvolupament de la Societat del Coneixement dependrà del producte de dos factors cabdals, per una banda la tecnologia disponible i, d’altra banda, la cultura informacional de ciutadans i professionals per a desenvoldre’s adequadament en el món digital; un factor sense l’altre perden valor però junts es multipliquen. És a dir, podem i hem de parlar dels mil i un sistemes i aplicatius informàtics que ens fan la vida més còmoda i ens ajuden a ser més eficients i eficaços en les nostres professions, però no podem perdre de vista que la resultant dependrà en gran mesura de la capacitat de cada persona per fer-ne el millor ús i treure’n el màxim profit en cada situació i context.
Quan el focus el posem en la persona, en l’usuari final, el punt de vista es trasllada i els paràmetres a valorar es situen en una altra dimensió. Ens cal parlar d’habilitats i competències, de capacitat d’aprendre i motivació, de metodologies i noves maneres d’alliberar la creativitat, de capacitat per comparar múltiples fonts d’informació i ser capaç de triar les més rellevants, de perdre el recel a compartir dades perquè només amb els altres podem crear continguts més rics i dotats d’un nou i més valuós significat.
Les polítiques d’alfabetització digital s’han demostrat com un element cabdal per al desenvolupament de la qualitat de vida, la innovació en els serveis públics o la inclusió social. Segons Don Tapscott, creador del concepte “economia digital”, són cinc els principis que inspiren el nou model de societat; uns principis que ens haurien de fer qüestionar si les competències i habilitats que hem anat adquirint són suficients per afrontar aquest nou paradigma global. Tapscott (La Vanguardia, 21/1/11) ens apunta el que per a ell són els eixos bàsics del nou escenari tecno-sociològic:
·Col·laboració
·Obertura i transparència
·Interdependència
·Compartició de la propietat intel·lectual
·Integritat
Caldrà doncs d’estar ben atents per identificar i revisar tots aquells coneixements, actituds i valors a potenciar i que ens haurien de permetre afrontar amb èxit els nous escenaris de canvi que apunten sempre a nous reptes i oportunitats. A Catalunya, el projecte ACTIC per a l'acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació ofereix una primera base sòlida a tot aquest procés.
Quan el focus el posem en la persona, en l’usuari final, el punt de vista es trasllada i els paràmetres a valorar es situen en una altra dimensió. Ens cal parlar d’habilitats i competències, de capacitat d’aprendre i motivació, de metodologies i noves maneres d’alliberar la creativitat, de capacitat per comparar múltiples fonts d’informació i ser capaç de triar les més rellevants, de perdre el recel a compartir dades perquè només amb els altres podem crear continguts més rics i dotats d’un nou i més valuós significat.
Les polítiques d’alfabetització digital s’han demostrat com un element cabdal per al desenvolupament de la qualitat de vida, la innovació en els serveis públics o la inclusió social. Segons Don Tapscott, creador del concepte “economia digital”, són cinc els principis que inspiren el nou model de societat; uns principis que ens haurien de fer qüestionar si les competències i habilitats que hem anat adquirint són suficients per afrontar aquest nou paradigma global. Tapscott (La Vanguardia, 21/1/11) ens apunta el que per a ell són els eixos bàsics del nou escenari tecno-sociològic:
·Col·laboració
·Obertura i transparència
·Interdependència
·Compartició de la propietat intel·lectual
·Integritat
Caldrà doncs d’estar ben atents per identificar i revisar tots aquells coneixements, actituds i valors a potenciar i que ens haurien de permetre afrontar amb èxit els nous escenaris de canvi que apunten sempre a nous reptes i oportunitats. A Catalunya, el projecte ACTIC per a l'acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació ofereix una primera base sòlida a tot aquest procés.
viernes, 31 de diciembre de 2010
Converses 2.0
“Ara fa uns dies, en Campo Vidal ens explicava que parlem molt, massa, però escoltem molt poc. Jo afegiria que, a més, no enraonem. El Big Bang de les converses per les xarxes socials ha reproduït aquest hàbit: es parla molt, es llegeix menys i s'enraona molt poc. I segurament no hi ha cap altre espai com Twitter per evidenciar els límits de la conversa 2.0.” Així comença un suggerent post que du per títol “La Conversa pendent” publicat al bloc De bat a bat (http://don-aire.blogspot.com).
Quins són els límits d’una conversa 2.0? Bé, no ho sé exactament, però crec que aquests límits es deuen trobar una mica més enllà d’on els podem intuir en un primer moment. Sabem els límits de Twitter -la plataforma 2.0 per excel·lència-? Sí, si ens referim a la llargada màxima dels missatges que s’hi poden publicar -només 140 caràcters- i no, si considerem que darrera de cada paraula tuitejada els límits els posa la capacitat de la persona que vol comunicar-se mitjançant aquest canal.
De fet, expressar-nos via Twitter ens obliga a ser sintètics i a exprémer l’enginy amb la paraula escrita; triant acuradament cada mot, obligant-nos a deduir les lleis d’una nova ciència com pot ser la de l’economia de la informació “La Infonomia”. Tuitejar per crear diàleg i relacionar-nos en l’entorn virtual pot ser un exercici ben engrescador. Però no només la paraula, també la imatge hi té cabuda -i recordem que una imatge val més que mil paraules-. Paraula, imatge i també qualsevol llargarut enllaç web pot ser reduït a un altre de més senzill i amigable.
Però podem cercar nous horitzons... per què no? Ara es tracta d’aprendre a veure en l’invisible i poder oferir nova informació qualitativament més rellevant. Podem traslladar tècniques d’anàlisi conversacional aplicades al món real per comprendre més a fons la veritat del que succeeix en els breus diàleg dels móns virtuals? Crec que sí, bo i que encara haurem d’avançar més en aquest camí; tot just estrenem les primeres passes. De fet, hi ha eines com Klout ( www.klout.com ) que ja comencen a aplicar una metodologia adaptada a l’art del microblogging per desvetllar-nos i relatar-nos d’una forma clara quins són alguns dels trets bàsics de cada subjecte que interactua a la xarxa en el seu dia a dia. Saber escoltar i parlar quan toca, mantenir una bon diàleg, no crec que siguin aptituds que ens puguem permetre desaprofitar, per virtual que sigui l’escenari on s’esdevé aquesta conversa.
Quins són els límits d’una conversa 2.0? Bé, no ho sé exactament, però crec que aquests límits es deuen trobar una mica més enllà d’on els podem intuir en un primer moment. Sabem els límits de Twitter -la plataforma 2.0 per excel·lència-? Sí, si ens referim a la llargada màxima dels missatges que s’hi poden publicar -només 140 caràcters- i no, si considerem que darrera de cada paraula tuitejada els límits els posa la capacitat de la persona que vol comunicar-se mitjançant aquest canal.
De fet, expressar-nos via Twitter ens obliga a ser sintètics i a exprémer l’enginy amb la paraula escrita; triant acuradament cada mot, obligant-nos a deduir les lleis d’una nova ciència com pot ser la de l’economia de la informació “La Infonomia”. Tuitejar per crear diàleg i relacionar-nos en l’entorn virtual pot ser un exercici ben engrescador. Però no només la paraula, també la imatge hi té cabuda -i recordem que una imatge val més que mil paraules-. Paraula, imatge i també qualsevol llargarut enllaç web pot ser reduït a un altre de més senzill i amigable.
Però podem cercar nous horitzons... per què no? Ara es tracta d’aprendre a veure en l’invisible i poder oferir nova informació qualitativament més rellevant. Podem traslladar tècniques d’anàlisi conversacional aplicades al món real per comprendre més a fons la veritat del que succeeix en els breus diàleg dels móns virtuals? Crec que sí, bo i que encara haurem d’avançar més en aquest camí; tot just estrenem les primeres passes. De fet, hi ha eines com Klout ( www.klout.com ) que ja comencen a aplicar una metodologia adaptada a l’art del microblogging per desvetllar-nos i relatar-nos d’una forma clara quins són alguns dels trets bàsics de cada subjecte que interactua a la xarxa en el seu dia a dia. Saber escoltar i parlar quan toca, mantenir una bon diàleg, no crec que siguin aptituds que ens puguem permetre desaprofitar, per virtual que sigui l’escenari on s’esdevé aquesta conversa.
sábado, 20 de noviembre de 2010
Escriptura 2.0
Prescindir de l’ús del paper -a casa o a la feina- per a fer qualsevol tipus d’escrit o anotació, pot semblar una fita llunyana i difícil d’assolir en aquest camí que ens porta cap a un món cada vegada més digital.
Escriure a mà, sense paper, no és una pràctica habitual i no deu ser-ho per manca de tecnologia i d’arguments o conviccions mediambientals (assistim al boom de les tecnologies netes), sinó més aviat per qüestions d’usabilitat. Pensar en digital, ho acostumem a associar al fet de teclejar la informació; però la tecnologia, que és instrumental, potser hauria d’adaptar-se a la nostra capacitat apresa d’escriure. De fet, la dita de “El llegir no ens ha de fer perdre l’escriure” també la podríem repensar dient “El teclejar no ens ha de fer perdre l’escriure, a mà”. Però ¿Podrem mantenir l’escriptura tradicional i sentir-nos alhora plenament integrats al món digital? ¿Necessitarem sempre el paper per apreciar i sentir el valor d’un document manuscrit o una carta d’amor?
Hi ha aplicacions que ens poden començar a fer canviar de punt de vista; és el que ens planteja Noteshelf (http://appshopper.com/productivity/noteshelf) un programari pensat per al nou artilugi d’Apple, l’Ipad (http://www.apple.com/es/ipad/) i que diria que té molt de camp per guanyar. Noteshelf permet escriure a mà -amb els dits o millor amb un llapis adequat- i traçar lletres, signes o dibuixos amb gran comoditat. Una aplicació que alhora s’integra amb les capacitats de Dropbox (www.dropbox.com) com a sistema d’emmagatzemant de fitxers en línia que facilita l’arxiu i classificació de documents en carpetes, permetent així la seva recuperació des de qualsevol maquinari amb accés a Internet.
Documents escrits a mà que ja neixen digitalitzats, etiquetats, classificats, arxivats indefinidament, sense límits de volum, disponibles des de qualsevol lloc, als que hi podem annexar fotografies o fins i tot arxius de so. Estem parlant d’aplicacions com Noteshelf que ja es poden descarregar per un cost mínim o de forma gratuïta per al cas de Dropbox. Tot plegat, una mica temptador. Si més no, em sedueix pensar que en un futur no molt llunyà veurem com conviuen la tecla i el llapis, ampliant ambdós les seves potencialitats actuals.
Escriure a mà, sense paper, no és una pràctica habitual i no deu ser-ho per manca de tecnologia i d’arguments o conviccions mediambientals (assistim al boom de les tecnologies netes), sinó més aviat per qüestions d’usabilitat. Pensar en digital, ho acostumem a associar al fet de teclejar la informació; però la tecnologia, que és instrumental, potser hauria d’adaptar-se a la nostra capacitat apresa d’escriure. De fet, la dita de “El llegir no ens ha de fer perdre l’escriure” també la podríem repensar dient “El teclejar no ens ha de fer perdre l’escriure, a mà”. Però ¿Podrem mantenir l’escriptura tradicional i sentir-nos alhora plenament integrats al món digital? ¿Necessitarem sempre el paper per apreciar i sentir el valor d’un document manuscrit o una carta d’amor?
Hi ha aplicacions que ens poden començar a fer canviar de punt de vista; és el que ens planteja Noteshelf (http://appshopper.com/productivity/noteshelf) un programari pensat per al nou artilugi d’Apple, l’Ipad (http://www.apple.com/es/ipad/) i que diria que té molt de camp per guanyar. Noteshelf permet escriure a mà -amb els dits o millor amb un llapis adequat- i traçar lletres, signes o dibuixos amb gran comoditat. Una aplicació que alhora s’integra amb les capacitats de Dropbox (www.dropbox.com) com a sistema d’emmagatzemant de fitxers en línia que facilita l’arxiu i classificació de documents en carpetes, permetent així la seva recuperació des de qualsevol maquinari amb accés a Internet.
Documents escrits a mà que ja neixen digitalitzats, etiquetats, classificats, arxivats indefinidament, sense límits de volum, disponibles des de qualsevol lloc, als que hi podem annexar fotografies o fins i tot arxius de so. Estem parlant d’aplicacions com Noteshelf que ja es poden descarregar per un cost mínim o de forma gratuïta per al cas de Dropbox. Tot plegat, una mica temptador. Si més no, em sedueix pensar que en un futur no molt llunyà veurem com conviuen la tecla i el llapis, ampliant ambdós les seves potencialitats actuals.
domingo, 31 de octubre de 2010
Transport Públic 2.0
Què és Google Transit? Una eina per a planificar l’ús del transport públic que combina les dades facilitades per entitats de transport amb la potència de Google Maps. (www.google.com/transit)
Què fa l’eina? Integra informació sobre parades de transport públic, rutes, horaris, tarifes i informació complementària d’interès.
A qui s’adreça? A qualsevol entitat gestora de transport públic d’arreu del món; per a elles aquesta pot ser una solució econòmica i eficient per oferir la seva informació. Alhora el servei pot ser d’interès per a qualsevol ciutadà habitual o als qui vulguin iniciar-se en un millor ús del transport públic.
Quines ciutats ofereixen el servei? En aquest moment hi trobem inscrites 448 ciutats dels cinc continents que participen del programa Google Transit, entre elles: Nova York, Berlín, Singapur, El Cairo o Sidney. De l’Estat ja s'hi han incorporat Astúries, València i recentment Madrid i Barcelona.
Has dit Barcelona? Sí, el passat 28 d’octubre es presentà Google Transit Barcelona (http://maps.google.es/transitbarcelona) a la seu de l'Àrea Metropolitana de Barcelona en un projecte en el que han participat Google i la majoria de transports públics d’aquesta zona: TMB, EMT – Cetramsa, FGC i TRAM.
Hi ha documentats casos d’èxit? Sí, per exemple, Hampton Roads Transit (HRT) als Estats Units, un organisme que també té el repte de promoure l’ús del transport públic tot oferint un millor servei als ciutadans. Aquesta entitat es plantejà com trobar noves maners de comunicar eficaçment amb usuaris actuals i potencials. (http://bit.ly/elcasdehampton)
Com ho pot fer un municipi per participar-hi? Apuntant-se al programa d’associalts de Google Transit i seguint les passes que es detallen en el procés que es descriu a (http://bit.ly/participagoogletransit)
Quin és el resultat esperat? S'evidenciarà un increment de la qualitat dels serveis de transport públic i de la satisfacció entre els seus usuaris. Veurem com es disparen les visites al lloc web on hi ha la informació -també accessible des de mòbil- alhora que es podrà actualitzar qualsevol canvi gairebé a l'instant.
Què fa l’eina? Integra informació sobre parades de transport públic, rutes, horaris, tarifes i informació complementària d’interès.
A qui s’adreça? A qualsevol entitat gestora de transport públic d’arreu del món; per a elles aquesta pot ser una solució econòmica i eficient per oferir la seva informació. Alhora el servei pot ser d’interès per a qualsevol ciutadà habitual o als qui vulguin iniciar-se en un millor ús del transport públic.
Quines ciutats ofereixen el servei? En aquest moment hi trobem inscrites 448 ciutats dels cinc continents que participen del programa Google Transit, entre elles: Nova York, Berlín, Singapur, El Cairo o Sidney. De l’Estat ja s'hi han incorporat Astúries, València i recentment Madrid i Barcelona.
Has dit Barcelona? Sí, el passat 28 d’octubre es presentà Google Transit Barcelona (http://maps.google.es/transitbarcelona) a la seu de l'Àrea Metropolitana de Barcelona en un projecte en el que han participat Google i la majoria de transports públics d’aquesta zona: TMB, EMT – Cetramsa, FGC i TRAM.
Hi ha documentats casos d’èxit? Sí, per exemple, Hampton Roads Transit (HRT) als Estats Units, un organisme que també té el repte de promoure l’ús del transport públic tot oferint un millor servei als ciutadans. Aquesta entitat es plantejà com trobar noves maners de comunicar eficaçment amb usuaris actuals i potencials. (http://bit.ly/elcasdehampton)
Com ho pot fer un municipi per participar-hi? Apuntant-se al programa d’associalts de Google Transit i seguint les passes que es detallen en el procés que es descriu a (http://bit.ly/participagoogletransit)
Quin és el resultat esperat? S'evidenciarà un increment de la qualitat dels serveis de transport públic i de la satisfacció entre els seus usuaris. Veurem com es disparen les visites al lloc web on hi ha la informació -també accessible des de mòbil- alhora que es podrà actualitzar qualsevol canvi gairebé a l'instant.
sábado, 2 de octubre de 2010
ENERGIA 2.0
Tot just ens trobem a l’inici del que alguns anomenen la revolució de les “Smart Cities” (www.smart-cities.eu), les ciutats intel·ligents; territoris on Internet ha sobrepassat la frontera virtual i interactua permanentment amb el que fem en el nostre entorn quotidià. Un exemple concret el trobem en el camp de la telegestió energètica o la capacitat de monitorar en temps real quin és el nivell de consum d’electricitat, gas o aigua a les nostres llars o a la feina. L’eclosió d’aquest món s’està gestant en aquest precís moment en què ja som capaços de produir a escala global i a molt baix cost sensors i dispositius que transmeten qualsevol tipus de senyal -com la intensitat d’un fluxe o la temperatura d’un cos- mitjançant la Xarxa, fet que es complementa i potencia amb el desenvolupament de sistemes per visualitzar de forma clara i entenedora la traducció que cada acció té en termes d’energia i cost econòmic; és a dir, la repercussió real sobre la facturació que rebem a final de mes.
Això és el que ens proposen empreses com Current Cost (www.currentcost.com), una companyia que gràcies a la seva capacitat de recerca i desenvolupament a Anglaterra i de producció a la Xina, s’ha associat amb Google i la seva aplicació PowerMeter (www.google.com/powermeter) per proposar que les llars dels cinc continents tinguin més oportunitats de generar estalvi energètic i econòmic, a banda del que això suposa pel que fa a respecte per al medi ambient. He tingut conèixement de Current Cost mitjançant ClienSol (www.cliensol.es) -el seu distribuïdor a l’Estat- una petita consultora centrada en temes eficiència energètica que recentment ha fet la seva presentació pública tot obrint una oficina al Tecnocampus (www.tecnocampus.com), el parc tecnològic i de la innovació de Mataró i El Maresme.
Estic convençut que una part de la sortida de l’actual crisi passa per noves generacions d’empreses que aposten per cercar solucions a problemes globals i que llegeixen oportunitats allà on a vegades costa endevinar-les. El maridatge entre les TIC i l’Energia de ben segur que aportarà moltes satisfaccions a una societat que, ara més que mai, necessita trobar nous sectors de creixement des del necessari paradigma de la sostenibilitat de recursos.
Això és el que ens proposen empreses com Current Cost (www.currentcost.com), una companyia que gràcies a la seva capacitat de recerca i desenvolupament a Anglaterra i de producció a la Xina, s’ha associat amb Google i la seva aplicació PowerMeter (www.google.com/powermeter) per proposar que les llars dels cinc continents tinguin més oportunitats de generar estalvi energètic i econòmic, a banda del que això suposa pel que fa a respecte per al medi ambient. He tingut conèixement de Current Cost mitjançant ClienSol (www.cliensol.es) -el seu distribuïdor a l’Estat- una petita consultora centrada en temes eficiència energètica que recentment ha fet la seva presentació pública tot obrint una oficina al Tecnocampus (www.tecnocampus.com), el parc tecnològic i de la innovació de Mataró i El Maresme.
Estic convençut que una part de la sortida de l’actual crisi passa per noves generacions d’empreses que aposten per cercar solucions a problemes globals i que llegeixen oportunitats allà on a vegades costa endevinar-les. El maridatge entre les TIC i l’Energia de ben segur que aportarà moltes satisfaccions a una societat que, ara més que mai, necessita trobar nous sectors de creixement des del necessari paradigma de la sostenibilitat de recursos.
jueves, 26 de agosto de 2010
Formació 2.0
Cada vegada més la vessant formativa s’evidencia com a element clau pel que fa a la capacitat de tots els treballadors per millorar en la seva ocupació o trobar una nova feina. A banda, una gran part de centres educatius de primària i secundària ja han començat o s’estan plantejant seriosament la transició del bolígraf al ratolí i de pissarra a la projector. La demanda de continguts formatius digitals va i continuarà en augment donat que ens cal cobrir diverses àrees de coneixement i capacitar l’alumne en noves competències. Ara la pregunta és si sabrem aprofitar tot el que de nou els aporten les noves tecnologies i si amb elles ens caldrà aprendre nous models formatius o desaprendre alguns esquemes tradicionals. No tinc clar si en aquest moment tenim mesurada la dimensió dels canvis que ja estan venint en aquest àmbit.
El “Centre for Learning and Performance Technologies ( www.c4lpt.co.uk ) presenta anualment una classificació de les 100 millors eines per a l’aprenentatge. A finals d’agost d’enguany les 10 millors classificades són, per aquest ordre:
1.Twitter ( http://twitter.com ). Microblocs
2.YouTube ( http://www.youtube.com ) Vídeos
3.Google Docs ( https://docs.google.com ) Document compartits
4.Delicious ( http://www.delicious.com ) Sistema de classificació
5.Slideshare ( http://www.slideshare.net ) Presentacions compartides
6.Google Reader ( www.google.com/reader ) Lector RSS
7.Wordpress ( http://wordpress.com ) Blocs
8.Skype ( http://www.skype.com ) Videoconferència
9.Moodle ( http://moodle.org ) Gestor de cursos
10.Facebook ( http://www.facebook.com ) Xarxa social
És el moment d’aprendre, desaprendre i reaprendre com podem fer un ús efectiu de tota aquesta riquesa d’eines -la major part d'elles gratuïtes- que ens ofereix la web 2.0 per a promoure la formació a escoles, empreses i institucions. Les possibilitats són a l’abast i la porta és oberta, però la decissió d’entrar-hi és personal.
El “Centre for Learning and Performance Technologies ( www.c4lpt.co.uk ) presenta anualment una classificació de les 100 millors eines per a l’aprenentatge. A finals d’agost d’enguany les 10 millors classificades són, per aquest ordre:
1.Twitter ( http://twitter.com ). Microblocs
2.YouTube ( http://www.youtube.com ) Vídeos
3.Google Docs ( https://docs.google.com ) Document compartits
4.Delicious ( http://www.delicious.com ) Sistema de classificació
5.Slideshare ( http://www.slideshare.net ) Presentacions compartides
6.Google Reader ( www.google.com/reader ) Lector RSS
7.Wordpress ( http://wordpress.com ) Blocs
8.Skype ( http://www.skype.com ) Videoconferència
9.Moodle ( http://moodle.org ) Gestor de cursos
10.Facebook ( http://www.facebook.com ) Xarxa social
És el moment d’aprendre, desaprendre i reaprendre com podem fer un ús efectiu de tota aquesta riquesa d’eines -la major part d'elles gratuïtes- que ens ofereix la web 2.0 per a promoure la formació a escoles, empreses i institucions. Les possibilitats són a l’abast i la porta és oberta, però la decissió d’entrar-hi és personal.
jueves, 24 de junio de 2010
Shopping 2.0
De l'establiment de tota la vida al comerç online: aquesta és una de les receptes per sortir de la crisi a la que cada vegada més comerços tradicionals s'estan acollint. Quan la necessitat i la visió s'uneixen per a trobar camins de futur, noves oportunitats emergeixen de la mà d'Internet i les TIC. Ara ja no es tracta només de les grans marques que comercialitzen els seus productes a la xarxa sinó del botiguer del carrer de casa que no només aixeca la persiana al començament de la jornada sinó que alhora pot connectar-se a la xarxa per saber quantes comandes noves ha rebut via Internet durant la nit i les que continuarà rebent durant el dia. Diferents plataformes tecnològiques estan aconseguint apropar l'e-Commerç a qualsevol sector d'activitat i racó de món: Shopify ( www.shopify.com ) és un exemple força interessant; es tracta d'una aplicació web que et permet crear una botiga online per vendre les teves mercaderies, organitzant els productes, personalitzant la imatge de la plataforma, acceptant pagaments amb targeta de crèdit mitjançant passarel·les segures, fent el seguiment i donant resposta a les comandes.
Tanmateix, hi ha altres aspectes del negoci que aquestes plataformes no cobreixen com és la vessant logística per al transport dels productes o la necessària orientació pel que fa al canvi organitzatiu que els establiments acostumats a una dinàmica de venda a taulell han d'adoptar quan projecten el seu aparador al món global. En clau local he pogut seguir l'evolució d'una empresa ( www.guellconsulting.com ) de les que properament s'ubicaran al Parc Tecnològic Tecnocampus Mataró-Maresme ( www.tecnocampus.com ) i que ha desenvolupat una interessant plataforma d'e-commerç anomenada OpenTiendas ( www.opentiendas.com ) que fonamenta el seu èxit no només en una millora constant del seu entorn tecnològic sinó també en poder oferir el seu suport i expertesa als clients que han volgut fer una aposta seriosa per obrir-se a aquesta nova dimensió de la venda. Es comencen a conèixer casos d'èxit, fins i tot d'empreses que havent estat a punt de donar-se per liquidades, han aconseguit remuntar el vol gràcies a noves comandes i oportunitats de comercialització més enllà dels territoris habituals d'activitat. Trobo ben estimulant la divulgació de casos d'èxit com aquests que ens refermen en la convicció que tot canvi o crisi comporta oportunitats reals de nou desenvolupament a l'abast de molta gent.
Tanmateix, hi ha altres aspectes del negoci que aquestes plataformes no cobreixen com és la vessant logística per al transport dels productes o la necessària orientació pel que fa al canvi organitzatiu que els establiments acostumats a una dinàmica de venda a taulell han d'adoptar quan projecten el seu aparador al món global. En clau local he pogut seguir l'evolució d'una empresa ( www.guellconsulting.com ) de les que properament s'ubicaran al Parc Tecnològic Tecnocampus Mataró-Maresme ( www.tecnocampus.com ) i que ha desenvolupat una interessant plataforma d'e-commerç anomenada OpenTiendas ( www.opentiendas.com ) que fonamenta el seu èxit no només en una millora constant del seu entorn tecnològic sinó també en poder oferir el seu suport i expertesa als clients que han volgut fer una aposta seriosa per obrir-se a aquesta nova dimensió de la venda. Es comencen a conèixer casos d'èxit, fins i tot d'empreses que havent estat a punt de donar-se per liquidades, han aconseguit remuntar el vol gràcies a noves comandes i oportunitats de comercialització més enllà dels territoris habituals d'activitat. Trobo ben estimulant la divulgació de casos d'èxit com aquests que ens refermen en la convicció que tot canvi o crisi comporta oportunitats reals de nou desenvolupament a l'abast de molta gent.
viernes, 11 de junio de 2010
Nou portal web sobre interoperabilitat de la Fundació TicSalut
L'Oficina d'Estàndards i Interoperabilitat de la Fundació TicSalut, que té per missió assolir la
Fundació TicSalut
lunes, 24 de mayo de 2010
POSTEROUS: MÉS QUE UN BLOC, EN UN MINUT
L'experiència de provar Posterous ( http://posterous.com ) per a l'edició de blocs ha estat del tot agradable i entusiasmant i ho dic en referència a la senzillesa i visió amb que s'ha dissenyat l'eina. Segueix la regla del "menys és més" és a dir "menys complex, més útil" minimalisme en estat pur. Alhora Posterous és molt més a prop del concepte xarxa social que dels convencionals blocs o weblocs tal com els utilitzem en l'actualitat. De fet els blocs seran destinats evolucionar i expandir-se desenvolupant mecanismes d'integració amb les xarxes socials, que és allà on cada cop hi ha més "vida digital" per molt que a vegades ens puguin semblar que tractem de mons estranys on suposadament hi esdevenen fets incontrolables i poc formals.
Posterous s'ha plantejat com a eina per a fomentar la publicació massiva de continguts, ja que la barrera tecnològica gairebé s'ha anivellat a la destresa que cal per enviar un correu electrònic. És a dir, un cop t'has donat d'alta -sense ni tan sols registre- i personalitzes l'eina amb uns mínims requeriments, només et cal saber l'adreça de correu on enviar el teu contingut per obtenir en pocs segons la seva publicació a la xarxa. A cada usuari també se li permet afegir nous col·laboradors que poden publicar mitjançant l'enviament de continguts a: post@elteunom.posterous.com. Alhora la plataforma té capacitat per optimitzar el format dels continguts que s'hi annexen (fitxers de text, imatge, àudio o vídeo) per tal que apareguin publicats de la manera més clara i suggerent. Val a dir que aquestes prestacions no serien suficientment innovadores si no hi suméssim l'avantatja que actualment més diferencia Posterous: la possibilitat de publicar mitjançant una única acció els continguts a tot un grup creixent de xarxes socials com Facebook, Twitter o LinkedIn i a contenidors d'informació tan populars com el Flickr per a imatges o el mateix Youtube per a fitxers de vídeo.
Posterous va ser posat en marxa el juliol del 2008 per un petit nucli d'emprenedors que comptaren amb un capital llavor de 15.000 dolars provinent d' Y-Combinator, una altra empresa californiana de capital risc especialitzada en el finançament d'empreses que volen iniciar el seu projecte. Fa poques setmanes Posterous acaba d'obtenir 4,4 milions de dòlars per part de nous inversors que se sumen a l'aposta pel projecte.
Posterous s'ha plantejat com a eina per a fomentar la publicació massiva de continguts, ja que la barrera tecnològica gairebé s'ha anivellat a la destresa que cal per enviar un correu electrònic. És a dir, un cop t'has donat d'alta -sense ni tan sols registre- i personalitzes l'eina amb uns mínims requeriments, només et cal saber l'adreça de correu on enviar el teu contingut per obtenir en pocs segons la seva publicació a la xarxa. A cada usuari també se li permet afegir nous col·laboradors que poden publicar mitjançant l'enviament de continguts a: post@elteunom.posterous.com. Alhora la plataforma té capacitat per optimitzar el format dels continguts que s'hi annexen (fitxers de text, imatge, àudio o vídeo) per tal que apareguin publicats de la manera més clara i suggerent. Val a dir que aquestes prestacions no serien suficientment innovadores si no hi suméssim l'avantatja que actualment més diferencia Posterous: la possibilitat de publicar mitjançant una única acció els continguts a tot un grup creixent de xarxes socials com Facebook, Twitter o LinkedIn i a contenidors d'informació tan populars com el Flickr per a imatges o el mateix Youtube per a fitxers de vídeo.
Posterous va ser posat en marxa el juliol del 2008 per un petit nucli d'emprenedors que comptaren amb un capital llavor de 15.000 dolars provinent d' Y-Combinator, una altra empresa californiana de capital risc especialitzada en el finançament d'empreses que volen iniciar el seu projecte. Fa poques setmanes Posterous acaba d'obtenir 4,4 milions de dòlars per part de nous inversors que se sumen a l'aposta pel projecte.
viernes, 21 de mayo de 2010
Jornada: Oportunitats de negoci en el sector Salut i Dependències. Dijous, 27 de maig.
|
domingo, 2 de mayo de 2010
Recerca 2.0
El fet que cada vegada apareguin més ràpidament nous formats per presentar tota mena d'informació i continguts, és quelcom al que ja ens anem acostumant; alhora, aquesta cursa sense límit també arriba al món de la recerca i promet accelerar els diferents processos de generació de valor: 1.-Identificació d'un tema de recerca 2.- Cerca d'informació general 3.- Ús de catàlegs per a la localització de llibres 4.- Utilització d'índexs i resums 5.- Cerca de fonts i recursos a Internet 6.- Avaluació del material trobat i 7.- Creació de referències bibliogràfiques sobre informacions rellevants.
A continuació faré esment a una selecció d'eines que poden ajudar si volem guanyar en eficiència i eficàcia en aquest laboriós i complex procés:
1. Scirus ( http://www.scirus.com ). Plataforma de referència especialitzada en la cerca d'informació científica i tècnica.
2. Google Scholar ( http://scholar.google.es ) Cercador web especialitzat en la posada en valor d'informació científica en funció de les cites que aconsegueixen els treballs acadèmics en línia.
3. Google Books ( http://books.google.es ) Aparador global per a la promoció i divulgació de llibres publicats.
4. CiteULike ( http://www.citeulike.org ) Lloc web que contribueix a l'optimització dels processos d'emmagatzematge i administració de referències acadèmiques.
5. Bubl ( http://bubl.ac.uk ) Catàleg de recursos a la xarxa que cobreix totes les disciplines acadèmiques.
6. Plos One ( http://www.plosone.org ) Publicació interactiva i de lliure accés que facilita la revisió de treballs entre experts en recerca científica i mèdica.
7. Citation Machine ( http://citationmachine.net ) Recurs web que dóna suport a la generació de cites en diferents formats estàndard.
En la denominada Societat de la Informació i el Coneixement seria poc comprensible que els processos en el món de la recerca quedessin al marge de les eines que la web 2.0 i el "Cloud Computing" ens posen a l'abast. Tanmateix, una vegada més ens cal tenir present que la flexibilitat en l'adaptació a nous processos i maneres de fer es preveu més crític que la disponibilitat d'eines que multipliquin la capacitat de gestionar els recursos d'informació existents.
Posar en pràctica la filosofia del treball en xarxa crec que és del tot necessari per avançar més ràpid i posar rumb a un món -el de la recerca- que es promet com a catalitzador de la nova economia però que tanmateix es recolza en processos lents i costosos i en un treball fonamentalment individual. Per visualitzar nous formats i la irrupció del multimèdia en la divulgació de la recerca valoro l'existència de plataformes com SciVee ( http://www.scivee.tv ) que fan molt més atractiva la posada en escena d'un món que es distingeix per silenciós i discret.
A continuació faré esment a una selecció d'eines que poden ajudar si volem guanyar en eficiència i eficàcia en aquest laboriós i complex procés:
1. Scirus ( http://www.scirus.com ). Plataforma de referència especialitzada en la cerca d'informació científica i tècnica.
2. Google Scholar ( http://scholar.google.es ) Cercador web especialitzat en la posada en valor d'informació científica en funció de les cites que aconsegueixen els treballs acadèmics en línia.
3. Google Books ( http://books.google.es ) Aparador global per a la promoció i divulgació de llibres publicats.
4. CiteULike ( http://www.citeulike.org ) Lloc web que contribueix a l'optimització dels processos d'emmagatzematge i administració de referències acadèmiques.
5. Bubl ( http://bubl.ac.uk ) Catàleg de recursos a la xarxa que cobreix totes les disciplines acadèmiques.
6. Plos One ( http://www.plosone.org ) Publicació interactiva i de lliure accés que facilita la revisió de treballs entre experts en recerca científica i mèdica.
7. Citation Machine ( http://citationmachine.net ) Recurs web que dóna suport a la generació de cites en diferents formats estàndard.
En la denominada Societat de la Informació i el Coneixement seria poc comprensible que els processos en el món de la recerca quedessin al marge de les eines que la web 2.0 i el "Cloud Computing" ens posen a l'abast. Tanmateix, una vegada més ens cal tenir present que la flexibilitat en l'adaptació a nous processos i maneres de fer es preveu més crític que la disponibilitat d'eines que multipliquin la capacitat de gestionar els recursos d'informació existents.
Posar en pràctica la filosofia del treball en xarxa crec que és del tot necessari per avançar més ràpid i posar rumb a un món -el de la recerca- que es promet com a catalitzador de la nova economia però que tanmateix es recolza en processos lents i costosos i en un treball fonamentalment individual. Per visualitzar nous formats i la irrupció del multimèdia en la divulgació de la recerca valoro l'existència de plataformes com SciVee ( http://www.scivee.tv ) que fan molt més atractiva la posada en escena d'un món que es distingeix per silenciós i discret.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)