miércoles, 21 de diciembre de 2011
jueves, 11 de agosto de 2011
Paper.li reconverteix les xarxes socials en diaris digitals
Amb Paper.li (www.paper.li) qualsevol que ho desitgi pot posar-se en la pell d’un editor de notícies i començar a publicar diaris en línia sobre aquells àmbits temàtics que més li interessin. La plataforma Paper.li ha generat una aliança “de facto” amb xarxes socials i de microblogging per produir nous serveis de valor afegit; per publicar-hi no cal disposar prèviament d’un bloc però si cal haver obert un compte a Twitter i/o Facebook. És especialment interessant per aquells que estiguin motivats en donar a conèixer continguts de tercers.
Paper.li ens facilita el camí tecnològic i contribueix a que prenguin especial relleu les habilitats de cadascú per seleccionar les fonts més rellevants que alimentaran el seu mitjà digital; es tracta doncs d’afegir valor personalitzant el producte final fent de curador de les fonts de continguts, seleccionant-les i actualitzant-les d’entre l’abundant quantitat d’informació que podem trobar a la Xarxa.
Pel que fa a l’organització i presentació dels continguts, ja se’n carrega el propi sistema de cercar la manera adient, estructurant la pantalla i donant rellevància a aquella informació que per algun motiu s’hagi significat més a la xarxa. Alhora també es té en compte en quin format s’han produït, bé siguin Twits, posts, imatges o continguts multimèdia. Alhora, la plataforma dóna l'opció que "el teu diari" surti puntualment publicat i anunciat a la xarxa a l'hora que li indiquis.
Mitjançant els següents enllaços, que són cerques segmentades sobre els continguts que trobem publicats dins la plataforma, es pot identificar temes d'interès i una quantitat creixent d’usuaris que ja han obert el seu compte i que ofereixen els seus productes a la col·lectivitat.
Així doncs, podem veure alguns exemples a:
Cinema ( http://paper.li/?q=cine )
Disseny ( http://paper.li/?q=diseño )
Economia ( http://paper.li/?q=economía )
Educació ( http://paper.li/?q=educación )
Ocupació ( http://paper.li/?q=empleo )
Salut ( http://paper.li/?q=salud )
Tecnologia ( http://paper.li/?q=tecnología )
Paper.li va ser fundada l’any 2010 per Edouard Lambelet i Iskander Pols. La seva seu és al Swiss Institute of Technology de Lausana (Suïssa) i compta amb empleats de deu nacionalitats que treballen de forma distribuïda entre Europa, Àsia i els Estats Units.
Paper.li ens facilita el camí tecnològic i contribueix a que prenguin especial relleu les habilitats de cadascú per seleccionar les fonts més rellevants que alimentaran el seu mitjà digital; es tracta doncs d’afegir valor personalitzant el producte final fent de curador de les fonts de continguts, seleccionant-les i actualitzant-les d’entre l’abundant quantitat d’informació que podem trobar a la Xarxa.
Pel que fa a l’organització i presentació dels continguts, ja se’n carrega el propi sistema de cercar la manera adient, estructurant la pantalla i donant rellevància a aquella informació que per algun motiu s’hagi significat més a la xarxa. Alhora també es té en compte en quin format s’han produït, bé siguin Twits, posts, imatges o continguts multimèdia. Alhora, la plataforma dóna l'opció que "el teu diari" surti puntualment publicat i anunciat a la xarxa a l'hora que li indiquis.
Mitjançant els següents enllaços, que són cerques segmentades sobre els continguts que trobem publicats dins la plataforma, es pot identificar temes d'interès i una quantitat creixent d’usuaris que ja han obert el seu compte i que ofereixen els seus productes a la col·lectivitat.
Així doncs, podem veure alguns exemples a:
Cinema ( http://paper.li/?q=cine )
Disseny ( http://paper.li/?q=diseño )
Economia ( http://paper.li/?q=economía )
Educació ( http://paper.li/?q=educación )
Ocupació ( http://paper.li/?q=empleo )
Salut ( http://paper.li/?q=salud )
Tecnologia ( http://paper.li/?q=tecnología )
Paper.li va ser fundada l’any 2010 per Edouard Lambelet i Iskander Pols. La seva seu és al Swiss Institute of Technology de Lausana (Suïssa) i compta amb empleats de deu nacionalitats que treballen de forma distribuïda entre Europa, Àsia i els Estats Units.
lunes, 27 de junio de 2011
sábado, 18 de junio de 2011
Videotrucades en grup: una nova manera treballar col·laborativament
El titular saltava als mitjans fa poques setmanes: Microsoft compra Skype per 6.000 milions d'euros. Tota una notícia tant pel que fa a la quantia de l'adquisició com per la popularitat i diferent trajectòria d'ambdues empreses. Un nou senyal que el fenomen de la "web 2.0" està transformant a poc a poc però sense pausa la manera de relacionar-nos i de treballar. Tanmateix on voldria fer especial èmfasi és en una de les revolucionàries funcionalitats que Skype ja ha començat a oferir: les videotrucades en grup. Per conèixer la potencialitat no hi ha res millor què veure el seu vídeo promocional http://bit.ly/skypegroups
on hi trobem exemples de com de diferent poden ser les maneres en que podem dur a terme les nostres activitats. Així per exemple hi veiem tres pianistes que substitueixen la seva partitura per un "laptop" amb webcam, fet que els permet assajar estant ubicat cadascú a vés a saber on. Se'ns mostren també quatre professionals de l'urbanisme que des dels seus despatxos treballen per definir i acordar quina serà la fesonomia de l'espai que junts projecten; alhora, observem una xef que des de la seva cuina coneix sobre la qualitat dels productes que li estan oferint alguns dels seus proveïdors, abans de decidir-se a fer la compra. I, per què no, podríem imaginar una metgessa fent un més freqüent seguiment als seus pacients o un cuidador que millora la qualitat de l'atenció a persones grans. Potser sembla ciència ficció i segur que això ens obre nous dubtes i interrogants, però la realitat és que tant a nivell tecnològic com econòmic aquests són escenaris abastables i sostenibles. Tanmateix, avui en dia, considero que els principals reptes es troben més en l'àmbit de les resistències culturals i en la creativitat necessària per plantejar nous models d'activitat. Identificar casos d'èxit en l'ús de les videotrucades col·laboratives, tot vinculant-ho a projectes i necessitats reals, pot ser un pas més per innovar en processos, si creiem que això també cal per assolir nous escenaris d'oportunitat.
on hi trobem exemples de com de diferent poden ser les maneres en que podem dur a terme les nostres activitats. Així per exemple hi veiem tres pianistes que substitueixen la seva partitura per un "laptop" amb webcam, fet que els permet assajar estant ubicat cadascú a vés a saber on. Se'ns mostren també quatre professionals de l'urbanisme que des dels seus despatxos treballen per definir i acordar quina serà la fesonomia de l'espai que junts projecten; alhora, observem una xef que des de la seva cuina coneix sobre la qualitat dels productes que li estan oferint alguns dels seus proveïdors, abans de decidir-se a fer la compra. I, per què no, podríem imaginar una metgessa fent un més freqüent seguiment als seus pacients o un cuidador que millora la qualitat de l'atenció a persones grans. Potser sembla ciència ficció i segur que això ens obre nous dubtes i interrogants, però la realitat és que tant a nivell tecnològic com econòmic aquests són escenaris abastables i sostenibles. Tanmateix, avui en dia, considero que els principals reptes es troben més en l'àmbit de les resistències culturals i en la creativitat necessària per plantejar nous models d'activitat. Identificar casos d'èxit en l'ús de les videotrucades col·laboratives, tot vinculant-ho a projectes i necessitats reals, pot ser un pas més per innovar en processos, si creiem que això també cal per assolir nous escenaris d'oportunitat.
domingo, 12 de junio de 2011
domingo, 22 de mayo de 2011
Present.me: Més valor afegit per a les teves presentacions
Compartir presentacions de Powerpoint en línia tot sincronitzant-les amb un enregistrament en vídeo és la funció bàsica de la plataforma de comunicació Present.me (www.present.me) . Aquest recurs ens permet personalitzar i dotar de més valor afegit els continguts gràfics de les nostres presentacions tot incrementant l’impacte en l’audiència mitjançant la veu i la comunicació gestual, utilitzant una eina genuïnament 2.0.
Segons Microsoft, cada dia s’efectuen més de 30 milions de presentacions davant de públic mitjançant la seva solució PowerPoint i, de fet, sempre es reprodueix la mateixa situació: hi ha persones que, com a assistents, no hauran pogut arribar a aquella cita i n’hi haurà d’altres que desitjarien tornar a visualitzar tant la presentació com tot allò que ha expressat el ponent durant la seva exposició. De fet hi ha diverses plataformes que permeten enregistrar la veu, la imatge i les presentacions; tanmateix un dels problemes principals rau en poder-ho compartir, ja que haurem de tenir en compte la tecnologia i les llicències que també haurà de disposar l’usuari final per a la correcta reproducció, i aquest no és un tema menor si el que pretenem és facilitar la divulgació efectiva del contingut. És per això que, una vegada més, ens caldrà ajudar-nos de solucions “en el núvol” que ens permetin superar les barreres de l’última milla.
Per a utilitzar Present.me només en cal carregar les transparències i el sistema ja s’encarrega de fer-les funcionar a lnternet; arribats a qui, ja podem prémer el botó d’enregistrament per activar la nostra webcam i anar fent avançar la presentació a mesura que anem explicant i comentant els continguts. Bé, però, què passa si ens equivoquem o no ens agrada com ha quedat el darrer fragment de l’enregistrament? Doncs, el sistema ens ho posa força fàcil donat que podem retrocedir, esborrar i continuar enregistrant com si res no hagués passat. Un cop acabat el procés ja ho tenim llest per compartir el contingut o bé mantenir-lo en privat per a ús personal.
Crec que aquest tipus de solucions ens han de permetre avançar i promoure una major cultura d’excel·lència en comunicació per a professionals, organitzacions i empreses, gràcies a l’adopció gradual de les noves tecnologies. Present.me pot ser un bon recurs per a fer un salt qualitatiu i ampliar les nostres capacitats comunicatives; tanmateix també són nous els reptes que es plantegen: les habilitats que ens cal desenvolupar per a explicar i captivar l’audiència, estar ben atents a la vocalització, el ritme i l’entonació, saber com millor ubicar-nos davant d’una càmara i quina és la il·luminació necessària o bé conjuntar vestit i fons d'escenari. Es tracta doncs, d’aprendre i posar en pràctica nous coneixement i tècniques per a comunicar-nos millor en un món tecnològic que ens obre, de bat a bat, les seves possibilitats.
Segons Microsoft, cada dia s’efectuen més de 30 milions de presentacions davant de públic mitjançant la seva solució PowerPoint i, de fet, sempre es reprodueix la mateixa situació: hi ha persones que, com a assistents, no hauran pogut arribar a aquella cita i n’hi haurà d’altres que desitjarien tornar a visualitzar tant la presentació com tot allò que ha expressat el ponent durant la seva exposició. De fet hi ha diverses plataformes que permeten enregistrar la veu, la imatge i les presentacions; tanmateix un dels problemes principals rau en poder-ho compartir, ja que haurem de tenir en compte la tecnologia i les llicències que també haurà de disposar l’usuari final per a la correcta reproducció, i aquest no és un tema menor si el que pretenem és facilitar la divulgació efectiva del contingut. És per això que, una vegada més, ens caldrà ajudar-nos de solucions “en el núvol” que ens permetin superar les barreres de l’última milla.
Per a utilitzar Present.me només en cal carregar les transparències i el sistema ja s’encarrega de fer-les funcionar a lnternet; arribats a qui, ja podem prémer el botó d’enregistrament per activar la nostra webcam i anar fent avançar la presentació a mesura que anem explicant i comentant els continguts. Bé, però, què passa si ens equivoquem o no ens agrada com ha quedat el darrer fragment de l’enregistrament? Doncs, el sistema ens ho posa força fàcil donat que podem retrocedir, esborrar i continuar enregistrant com si res no hagués passat. Un cop acabat el procés ja ho tenim llest per compartir el contingut o bé mantenir-lo en privat per a ús personal.
Crec que aquest tipus de solucions ens han de permetre avançar i promoure una major cultura d’excel·lència en comunicació per a professionals, organitzacions i empreses, gràcies a l’adopció gradual de les noves tecnologies. Present.me pot ser un bon recurs per a fer un salt qualitatiu i ampliar les nostres capacitats comunicatives; tanmateix també són nous els reptes que es plantegen: les habilitats que ens cal desenvolupar per a explicar i captivar l’audiència, estar ben atents a la vocalització, el ritme i l’entonació, saber com millor ubicar-nos davant d’una càmara i quina és la il·luminació necessària o bé conjuntar vestit i fons d'escenari. Es tracta doncs, d’aprendre i posar en pràctica nous coneixement i tècniques per a comunicar-nos millor en un món tecnològic que ens obre, de bat a bat, les seves possibilitats.
lunes, 25 de abril de 2011
Screencast: aprenent amb l’exemple
Un “screencast” és un enregistrament digital del que veiem a través la pantalla de l’ordinador, incloent els moviments del ratolí i els clics; també podem incloure un àudio amb la narració explicativa del procés que volem documentar. Els “screencasts” són ideals per a explicar tasques que es realitzen mitjançant l’ordinador, però poden tenir múltiples usos, especialment en entorns de formació cent per cent virtual o en aquells que combinen la presencialitat i la formació en línia. Crec que no trigarem gaire a veure com es popularitzen materials d’aprenentatge per a unitats didàctiques en format “screencast” distribuïts tan en web com en CD-ROM; els seus usos poden ser de força interessants, així per exemple:
Esdevenint un ajut a la preparació d’una classe mostrant com utilitzar un cert programari informàtic.
Contribuint a mantenir el ritme d’aprenentatge en l’interval entre classes presencials.
Com una manera de recordar una matèria explicada o bé per guiar l’alumne en la pràctica d’una activitat a realitzar.
Per visualitzar repetidament aspectes crítics sobre habilitats o continguts d’una matèria, fins a resoldre’n tots els dubtes.
D’altra banda, el procés a seguir per a la producció de continguts en format “screencast” es podria resumir en els següents nou passos:
1. Escollir un programari d’screencasting
2. Dividir els materials d'aprenentatge en mòduls
3. Preparar el guió de la història per enregistrar
4. Enregistrar la història seguint el guió establert
5. Editar el contingut
6. Produir el format definitiu
7. Testejar-ho
8. Publicar-ho
9. Distribuir l'screencast entre els destinataris
Actualment la xarxa ens obre múltiples possiblitats per a introduir-nos en l’interessant món de la publicació de continguts mitjançant “screencasting”. Algunes de les eines que han agafat més renom són:
Jing (www.techsmith.com/jing) Un dels sistemes que més s’ha popularitzat
Camstudio ( http://camstudio.org ) Un entorn desenvolupat amb programari lliuire
Screenr (www.screenr.com) Possiblement la plataforma 2.0 de més fàcil ús.
Trobo ben engrescador fer alguna prova de concepte per veure’n les potencialitats que ofereixen les plataformes d’”screencasting”; d’opcions n’hi ha diverses i moltes d’elles són ben a l’abast. Tanmateix, crec que el més interessant és trobar-ne aquells usos que ens permetran satisfer necessitats formatives que potser encara no han emergit. Amb tot, la reflexió de fons, va més en la línia que cada vegada és més factible aflorar talent i generar valor afegit, és a dir innovar, en la generació de continguts; l'escreencasting és una faceta més de les noves tecnologies, un bon exemple com a mitjà, per posar en evidència que hi ha nous formats de producció que són altament sostenibles i adequats pels entorns digitals en què cada cop més ens movem; i que si és plantegen en clau de negoci són capaços de facilitar la creació de nous filons d'ocupació fins ara molt poc explorats; L'screencasting és una via de futur en la producció de continguts on l'element clau rau en la creativitat i l'afany per experimentar tot cercant noves i més seductores maneres de fer el que havíem après a fer fins ara.
Esdevenint un ajut a la preparació d’una classe mostrant com utilitzar un cert programari informàtic.
Contribuint a mantenir el ritme d’aprenentatge en l’interval entre classes presencials.
Com una manera de recordar una matèria explicada o bé per guiar l’alumne en la pràctica d’una activitat a realitzar.
Per visualitzar repetidament aspectes crítics sobre habilitats o continguts d’una matèria, fins a resoldre’n tots els dubtes.
D’altra banda, el procés a seguir per a la producció de continguts en format “screencast” es podria resumir en els següents nou passos:
1. Escollir un programari d’screencasting
2. Dividir els materials d'aprenentatge en mòduls
3. Preparar el guió de la història per enregistrar
4. Enregistrar la història seguint el guió establert
5. Editar el contingut
6. Produir el format definitiu
7. Testejar-ho
8. Publicar-ho
9. Distribuir l'screencast entre els destinataris
Actualment la xarxa ens obre múltiples possiblitats per a introduir-nos en l’interessant món de la publicació de continguts mitjançant “screencasting”. Algunes de les eines que han agafat més renom són:
Jing (www.techsmith.com/jing) Un dels sistemes que més s’ha popularitzat
Camstudio ( http://camstudio.org ) Un entorn desenvolupat amb programari lliuire
Screenr (www.screenr.com) Possiblement la plataforma 2.0 de més fàcil ús.
Trobo ben engrescador fer alguna prova de concepte per veure’n les potencialitats que ofereixen les plataformes d’”screencasting”; d’opcions n’hi ha diverses i moltes d’elles són ben a l’abast. Tanmateix, crec que el més interessant és trobar-ne aquells usos que ens permetran satisfer necessitats formatives que potser encara no han emergit. Amb tot, la reflexió de fons, va més en la línia que cada vegada és més factible aflorar talent i generar valor afegit, és a dir innovar, en la generació de continguts; l'escreencasting és una faceta més de les noves tecnologies, un bon exemple com a mitjà, per posar en evidència que hi ha nous formats de producció que són altament sostenibles i adequats pels entorns digitals en què cada cop més ens movem; i que si és plantegen en clau de negoci són capaços de facilitar la creació de nous filons d'ocupació fins ara molt poc explorats; L'screencasting és una via de futur en la producció de continguts on l'element clau rau en la creativitat i l'afany per experimentar tot cercant noves i més seductores maneres de fer el que havíem après a fer fins ara.
domingo, 20 de marzo de 2011
Dades obertes 2.0
Segons s’explica al projecte d’obertura de dades públiques de la Generalitat de Catalunya (http://bit.ly/gencatdadesobertes), Open data -que en català traduïm com a Dades obertes- és una filosofia i pràctica que té com a objectiu posar a disposició de tothom, sense restriccions de drets d’autor, copyright, patents o altres mecanismes de control, determinades dades.
Per què volem Dades obertes?
Les dades obertes permeten la consulta i la construcció d’aplicacions, en especial programari i formes de visualització, que usen la informació alliberada com recurs primari.
La Comissió Europea considera que les dades públiques han de poder ser reutilitzades, tant per la ciutadania com per les empreses, ja que això a més de transparència, suposa un motor per al desenvolupament de la societat de la informació i el coneixement sobretot per al sector dels continguts digitals.
Qui pot desenvolupar aplicacions?
La construcció d’aplicacions per a l’explotació de les dades obertes ho poden fer tant les mateixes administracions com qualsevol organització, empresa o particular interessat.
Casos d’ús
Un parell d’exemples d’aplicació per a l’explotació de dades són el mapa global d’epidèmies i la informació de base local que s’ofereix a partir de les xifres facilitades per l’Institut Català d’Estadística:
Mapificació d’una selecció de brots epidèmics a nivell global informats per fonts rellevants com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) (http://www.healthmap.org/es).
Dades de l’Idescat sobre indicadors dels municipis catalans i que es visualitza sobre la plataforma Google Public Data Explorer. (http://bit.ly/idescatmunicipis)
Termes d’ús i context normatiu
Les llicències i els termes d’ús de les dades obertes estan sotmeses a les lleis de reutilització de la informació del sector públic, i en alguns casos poden tenir llicències de propietat intel·lectual encara que es tendeix a obrir-les sense condicions sempre i quan es mantinguin sense manipular i amb l’obligatòria citació de la font i de la seva darrera actualització. En particular l’Open data ve regulat per la Llei 37/2007 sobre reutilització de la informació del sector públic, que transposa la Directiva 2003/98/CE.
En definitiva, estem obrint un món de possibilitats que accelerarà el salt de les dades al coneixement, posant-les a l’abast i fent-les gràficament comprensibles i comparables per a l’ull humà.
Per què volem Dades obertes?
Les dades obertes permeten la consulta i la construcció d’aplicacions, en especial programari i formes de visualització, que usen la informació alliberada com recurs primari.
La Comissió Europea considera que les dades públiques han de poder ser reutilitzades, tant per la ciutadania com per les empreses, ja que això a més de transparència, suposa un motor per al desenvolupament de la societat de la informació i el coneixement sobretot per al sector dels continguts digitals.
Qui pot desenvolupar aplicacions?
La construcció d’aplicacions per a l’explotació de les dades obertes ho poden fer tant les mateixes administracions com qualsevol organització, empresa o particular interessat.
Casos d’ús
Un parell d’exemples d’aplicació per a l’explotació de dades són el mapa global d’epidèmies i la informació de base local que s’ofereix a partir de les xifres facilitades per l’Institut Català d’Estadística:
Mapificació d’una selecció de brots epidèmics a nivell global informats per fonts rellevants com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) (http://www.healthmap.org/es).
Dades de l’Idescat sobre indicadors dels municipis catalans i que es visualitza sobre la plataforma Google Public Data Explorer. (http://bit.ly/idescatmunicipis)
Termes d’ús i context normatiu
Les llicències i els termes d’ús de les dades obertes estan sotmeses a les lleis de reutilització de la informació del sector públic, i en alguns casos poden tenir llicències de propietat intel·lectual encara que es tendeix a obrir-les sense condicions sempre i quan es mantinguin sense manipular i amb l’obligatòria citació de la font i de la seva darrera actualització. En particular l’Open data ve regulat per la Llei 37/2007 sobre reutilització de la informació del sector públic, que transposa la Directiva 2003/98/CE.
En definitiva, estem obrint un món de possibilitats que accelerarà el salt de les dades al coneixement, posant-les a l’abast i fent-les gràficament comprensibles i comparables per a l’ull humà.
domingo, 20 de febrero de 2011
Posa’t en forma 2.0 !
Des de fa unes setmanes l’apartat de Salut de la web de l’Ajuntament de Mataró (http://www.mataro.cat/web/portal/ca/salut/index.html) contribueix a l’adquisició d’hàbits saludables amb la incorporació d’itineraris de ciutat que s’ofereixen en línia mitjançant la plataforma Google Maps. A més, la web també ha incorporat informació general sobre els serveis de salut a Catalunya i, més específicament, a la ciutat.
Caminar una estona cada dia ens aporta molts beneficis: ajuda a prevenir l’obesitat, disminueix el risc de contraure algunes malalties, enforteix la musculatura i els ossos i millora el nostre estat d’ànim. Els 32 itineraris ( http://www.mataro.cat/web/portal/ca/salut/salut_publica/itineraris/index.html ) que ja estan disponibles a Internet ofereixen una varietat de caminades per la ciutat de Mataró que, a més de promoure activitat física, permeten conèixer millor la diversitat del territori.
Per al disseny dels itineraris s’ha distribuït la ciutat en quatre zones amb vuit rutes a cadascuna. Tots aquests itineraris compten amb un punt d’inici i un punt final, un temps suggerit per fer el recorregut i la quantitat aproximada de calories que es consumeixen. S’han incorporat gràfics de desnivells a diferents punts del recorregut i informació cultural de cada itinerari. En el recorregut també hi consten les parades d’autobús més properes.
La conceptualització dels itineraris de salut es vinculen al projecte europeu “Shape Up” ( http://www.shapeupeurope.net ), una innovadora iniciativa d’educació per a la salut que pretén arrelar l’escola amb la comunitat, implicant en aquest cas el CEIP La Llàntia, la colla Maimakansu, l’Institut Català de la Salut o el mateix Servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró, entre d’altres organismes i entitats. També cal fer esment que el desenvolupament de continguts en format web s’ha realitzat com a projecte de digitalització en salut dins els Plans Extraordinaris d’Ocupació Local, adreçats a la millorar la empleabilitat de persones en situació d’atur.
En definitiva, es tracta que cada vegada tinguem menys excuses i disposem de més eines i oportunitats per a posar-nos en forma. En aquest cas, les noves tecnologies també poden ser un bon aliat.
Caminar una estona cada dia ens aporta molts beneficis: ajuda a prevenir l’obesitat, disminueix el risc de contraure algunes malalties, enforteix la musculatura i els ossos i millora el nostre estat d’ànim. Els 32 itineraris ( http://www.mataro.cat/web/portal/ca/salut/salut_publica/itineraris/index.html ) que ja estan disponibles a Internet ofereixen una varietat de caminades per la ciutat de Mataró que, a més de promoure activitat física, permeten conèixer millor la diversitat del territori.
Per al disseny dels itineraris s’ha distribuït la ciutat en quatre zones amb vuit rutes a cadascuna. Tots aquests itineraris compten amb un punt d’inici i un punt final, un temps suggerit per fer el recorregut i la quantitat aproximada de calories que es consumeixen. S’han incorporat gràfics de desnivells a diferents punts del recorregut i informació cultural de cada itinerari. En el recorregut també hi consten les parades d’autobús més properes.
La conceptualització dels itineraris de salut es vinculen al projecte europeu “Shape Up” ( http://www.shapeupeurope.net ), una innovadora iniciativa d’educació per a la salut que pretén arrelar l’escola amb la comunitat, implicant en aquest cas el CEIP La Llàntia, la colla Maimakansu, l’Institut Català de la Salut o el mateix Servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró, entre d’altres organismes i entitats. També cal fer esment que el desenvolupament de continguts en format web s’ha realitzat com a projecte de digitalització en salut dins els Plans Extraordinaris d’Ocupació Local, adreçats a la millorar la empleabilitat de persones en situació d’atur.
En definitiva, es tracta que cada vegada tinguem menys excuses i disposem de més eines i oportunitats per a posar-nos en forma. En aquest cas, les noves tecnologies també poden ser un bon aliat.
sábado, 22 de enero de 2011
Competències digitals 2.0
La fórmula és tan vigent com coneguda: el desenvolupament de la Societat del Coneixement dependrà del producte de dos factors cabdals, per una banda la tecnologia disponible i, d’altra banda, la cultura informacional de ciutadans i professionals per a desenvoldre’s adequadament en el món digital; un factor sense l’altre perden valor però junts es multipliquen. És a dir, podem i hem de parlar dels mil i un sistemes i aplicatius informàtics que ens fan la vida més còmoda i ens ajuden a ser més eficients i eficaços en les nostres professions, però no podem perdre de vista que la resultant dependrà en gran mesura de la capacitat de cada persona per fer-ne el millor ús i treure’n el màxim profit en cada situació i context.
Quan el focus el posem en la persona, en l’usuari final, el punt de vista es trasllada i els paràmetres a valorar es situen en una altra dimensió. Ens cal parlar d’habilitats i competències, de capacitat d’aprendre i motivació, de metodologies i noves maneres d’alliberar la creativitat, de capacitat per comparar múltiples fonts d’informació i ser capaç de triar les més rellevants, de perdre el recel a compartir dades perquè només amb els altres podem crear continguts més rics i dotats d’un nou i més valuós significat.
Les polítiques d’alfabetització digital s’han demostrat com un element cabdal per al desenvolupament de la qualitat de vida, la innovació en els serveis públics o la inclusió social. Segons Don Tapscott, creador del concepte “economia digital”, són cinc els principis que inspiren el nou model de societat; uns principis que ens haurien de fer qüestionar si les competències i habilitats que hem anat adquirint són suficients per afrontar aquest nou paradigma global. Tapscott (La Vanguardia, 21/1/11) ens apunta el que per a ell són els eixos bàsics del nou escenari tecno-sociològic:
·Col·laboració
·Obertura i transparència
·Interdependència
·Compartició de la propietat intel·lectual
·Integritat
Caldrà doncs d’estar ben atents per identificar i revisar tots aquells coneixements, actituds i valors a potenciar i que ens haurien de permetre afrontar amb èxit els nous escenaris de canvi que apunten sempre a nous reptes i oportunitats. A Catalunya, el projecte ACTIC per a l'acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació ofereix una primera base sòlida a tot aquest procés.
Quan el focus el posem en la persona, en l’usuari final, el punt de vista es trasllada i els paràmetres a valorar es situen en una altra dimensió. Ens cal parlar d’habilitats i competències, de capacitat d’aprendre i motivació, de metodologies i noves maneres d’alliberar la creativitat, de capacitat per comparar múltiples fonts d’informació i ser capaç de triar les més rellevants, de perdre el recel a compartir dades perquè només amb els altres podem crear continguts més rics i dotats d’un nou i més valuós significat.
Les polítiques d’alfabetització digital s’han demostrat com un element cabdal per al desenvolupament de la qualitat de vida, la innovació en els serveis públics o la inclusió social. Segons Don Tapscott, creador del concepte “economia digital”, són cinc els principis que inspiren el nou model de societat; uns principis que ens haurien de fer qüestionar si les competències i habilitats que hem anat adquirint són suficients per afrontar aquest nou paradigma global. Tapscott (La Vanguardia, 21/1/11) ens apunta el que per a ell són els eixos bàsics del nou escenari tecno-sociològic:
·Col·laboració
·Obertura i transparència
·Interdependència
·Compartició de la propietat intel·lectual
·Integritat
Caldrà doncs d’estar ben atents per identificar i revisar tots aquells coneixements, actituds i valors a potenciar i que ens haurien de permetre afrontar amb èxit els nous escenaris de canvi que apunten sempre a nous reptes i oportunitats. A Catalunya, el projecte ACTIC per a l'acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació ofereix una primera base sòlida a tot aquest procés.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)