domingo, 12 de junio de 2011
domingo, 22 de mayo de 2011
Present.me: Més valor afegit per a les teves presentacions
Compartir presentacions de Powerpoint en línia tot sincronitzant-les amb un enregistrament en vídeo és la funció bàsica de la plataforma de comunicació Present.me (www.present.me) . Aquest recurs ens permet personalitzar i dotar de més valor afegit els continguts gràfics de les nostres presentacions tot incrementant l’impacte en l’audiència mitjançant la veu i la comunicació gestual, utilitzant una eina genuïnament 2.0.
Segons Microsoft, cada dia s’efectuen més de 30 milions de presentacions davant de públic mitjançant la seva solució PowerPoint i, de fet, sempre es reprodueix la mateixa situació: hi ha persones que, com a assistents, no hauran pogut arribar a aquella cita i n’hi haurà d’altres que desitjarien tornar a visualitzar tant la presentació com tot allò que ha expressat el ponent durant la seva exposició. De fet hi ha diverses plataformes que permeten enregistrar la veu, la imatge i les presentacions; tanmateix un dels problemes principals rau en poder-ho compartir, ja que haurem de tenir en compte la tecnologia i les llicències que també haurà de disposar l’usuari final per a la correcta reproducció, i aquest no és un tema menor si el que pretenem és facilitar la divulgació efectiva del contingut. És per això que, una vegada més, ens caldrà ajudar-nos de solucions “en el núvol” que ens permetin superar les barreres de l’última milla.
Per a utilitzar Present.me només en cal carregar les transparències i el sistema ja s’encarrega de fer-les funcionar a lnternet; arribats a qui, ja podem prémer el botó d’enregistrament per activar la nostra webcam i anar fent avançar la presentació a mesura que anem explicant i comentant els continguts. Bé, però, què passa si ens equivoquem o no ens agrada com ha quedat el darrer fragment de l’enregistrament? Doncs, el sistema ens ho posa força fàcil donat que podem retrocedir, esborrar i continuar enregistrant com si res no hagués passat. Un cop acabat el procés ja ho tenim llest per compartir el contingut o bé mantenir-lo en privat per a ús personal.
Crec que aquest tipus de solucions ens han de permetre avançar i promoure una major cultura d’excel·lència en comunicació per a professionals, organitzacions i empreses, gràcies a l’adopció gradual de les noves tecnologies. Present.me pot ser un bon recurs per a fer un salt qualitatiu i ampliar les nostres capacitats comunicatives; tanmateix també són nous els reptes que es plantegen: les habilitats que ens cal desenvolupar per a explicar i captivar l’audiència, estar ben atents a la vocalització, el ritme i l’entonació, saber com millor ubicar-nos davant d’una càmara i quina és la il·luminació necessària o bé conjuntar vestit i fons d'escenari. Es tracta doncs, d’aprendre i posar en pràctica nous coneixement i tècniques per a comunicar-nos millor en un món tecnològic que ens obre, de bat a bat, les seves possibilitats.
Segons Microsoft, cada dia s’efectuen més de 30 milions de presentacions davant de públic mitjançant la seva solució PowerPoint i, de fet, sempre es reprodueix la mateixa situació: hi ha persones que, com a assistents, no hauran pogut arribar a aquella cita i n’hi haurà d’altres que desitjarien tornar a visualitzar tant la presentació com tot allò que ha expressat el ponent durant la seva exposició. De fet hi ha diverses plataformes que permeten enregistrar la veu, la imatge i les presentacions; tanmateix un dels problemes principals rau en poder-ho compartir, ja que haurem de tenir en compte la tecnologia i les llicències que també haurà de disposar l’usuari final per a la correcta reproducció, i aquest no és un tema menor si el que pretenem és facilitar la divulgació efectiva del contingut. És per això que, una vegada més, ens caldrà ajudar-nos de solucions “en el núvol” que ens permetin superar les barreres de l’última milla.
Per a utilitzar Present.me només en cal carregar les transparències i el sistema ja s’encarrega de fer-les funcionar a lnternet; arribats a qui, ja podem prémer el botó d’enregistrament per activar la nostra webcam i anar fent avançar la presentació a mesura que anem explicant i comentant els continguts. Bé, però, què passa si ens equivoquem o no ens agrada com ha quedat el darrer fragment de l’enregistrament? Doncs, el sistema ens ho posa força fàcil donat que podem retrocedir, esborrar i continuar enregistrant com si res no hagués passat. Un cop acabat el procés ja ho tenim llest per compartir el contingut o bé mantenir-lo en privat per a ús personal.
Crec que aquest tipus de solucions ens han de permetre avançar i promoure una major cultura d’excel·lència en comunicació per a professionals, organitzacions i empreses, gràcies a l’adopció gradual de les noves tecnologies. Present.me pot ser un bon recurs per a fer un salt qualitatiu i ampliar les nostres capacitats comunicatives; tanmateix també són nous els reptes que es plantegen: les habilitats que ens cal desenvolupar per a explicar i captivar l’audiència, estar ben atents a la vocalització, el ritme i l’entonació, saber com millor ubicar-nos davant d’una càmara i quina és la il·luminació necessària o bé conjuntar vestit i fons d'escenari. Es tracta doncs, d’aprendre i posar en pràctica nous coneixement i tècniques per a comunicar-nos millor en un món tecnològic que ens obre, de bat a bat, les seves possibilitats.
lunes, 25 de abril de 2011
Screencast: aprenent amb l’exemple
Un “screencast” és un enregistrament digital del que veiem a través la pantalla de l’ordinador, incloent els moviments del ratolí i els clics; també podem incloure un àudio amb la narració explicativa del procés que volem documentar. Els “screencasts” són ideals per a explicar tasques que es realitzen mitjançant l’ordinador, però poden tenir múltiples usos, especialment en entorns de formació cent per cent virtual o en aquells que combinen la presencialitat i la formació en línia. Crec que no trigarem gaire a veure com es popularitzen materials d’aprenentatge per a unitats didàctiques en format “screencast” distribuïts tan en web com en CD-ROM; els seus usos poden ser de força interessants, així per exemple:
Esdevenint un ajut a la preparació d’una classe mostrant com utilitzar un cert programari informàtic.
Contribuint a mantenir el ritme d’aprenentatge en l’interval entre classes presencials.
Com una manera de recordar una matèria explicada o bé per guiar l’alumne en la pràctica d’una activitat a realitzar.
Per visualitzar repetidament aspectes crítics sobre habilitats o continguts d’una matèria, fins a resoldre’n tots els dubtes.
D’altra banda, el procés a seguir per a la producció de continguts en format “screencast” es podria resumir en els següents nou passos:
1. Escollir un programari d’screencasting
2. Dividir els materials d'aprenentatge en mòduls
3. Preparar el guió de la història per enregistrar
4. Enregistrar la història seguint el guió establert
5. Editar el contingut
6. Produir el format definitiu
7. Testejar-ho
8. Publicar-ho
9. Distribuir l'screencast entre els destinataris
Actualment la xarxa ens obre múltiples possiblitats per a introduir-nos en l’interessant món de la publicació de continguts mitjançant “screencasting”. Algunes de les eines que han agafat més renom són:
Jing (www.techsmith.com/jing) Un dels sistemes que més s’ha popularitzat
Camstudio ( http://camstudio.org ) Un entorn desenvolupat amb programari lliuire
Screenr (www.screenr.com) Possiblement la plataforma 2.0 de més fàcil ús.
Trobo ben engrescador fer alguna prova de concepte per veure’n les potencialitats que ofereixen les plataformes d’”screencasting”; d’opcions n’hi ha diverses i moltes d’elles són ben a l’abast. Tanmateix, crec que el més interessant és trobar-ne aquells usos que ens permetran satisfer necessitats formatives que potser encara no han emergit. Amb tot, la reflexió de fons, va més en la línia que cada vegada és més factible aflorar talent i generar valor afegit, és a dir innovar, en la generació de continguts; l'escreencasting és una faceta més de les noves tecnologies, un bon exemple com a mitjà, per posar en evidència que hi ha nous formats de producció que són altament sostenibles i adequats pels entorns digitals en què cada cop més ens movem; i que si és plantegen en clau de negoci són capaços de facilitar la creació de nous filons d'ocupació fins ara molt poc explorats; L'screencasting és una via de futur en la producció de continguts on l'element clau rau en la creativitat i l'afany per experimentar tot cercant noves i més seductores maneres de fer el que havíem après a fer fins ara.
Esdevenint un ajut a la preparació d’una classe mostrant com utilitzar un cert programari informàtic.
Contribuint a mantenir el ritme d’aprenentatge en l’interval entre classes presencials.
Com una manera de recordar una matèria explicada o bé per guiar l’alumne en la pràctica d’una activitat a realitzar.
Per visualitzar repetidament aspectes crítics sobre habilitats o continguts d’una matèria, fins a resoldre’n tots els dubtes.
D’altra banda, el procés a seguir per a la producció de continguts en format “screencast” es podria resumir en els següents nou passos:
1. Escollir un programari d’screencasting
2. Dividir els materials d'aprenentatge en mòduls
3. Preparar el guió de la història per enregistrar
4. Enregistrar la història seguint el guió establert
5. Editar el contingut
6. Produir el format definitiu
7. Testejar-ho
8. Publicar-ho
9. Distribuir l'screencast entre els destinataris
Actualment la xarxa ens obre múltiples possiblitats per a introduir-nos en l’interessant món de la publicació de continguts mitjançant “screencasting”. Algunes de les eines que han agafat més renom són:
Jing (www.techsmith.com/jing) Un dels sistemes que més s’ha popularitzat
Camstudio ( http://camstudio.org ) Un entorn desenvolupat amb programari lliuire
Screenr (www.screenr.com) Possiblement la plataforma 2.0 de més fàcil ús.
Trobo ben engrescador fer alguna prova de concepte per veure’n les potencialitats que ofereixen les plataformes d’”screencasting”; d’opcions n’hi ha diverses i moltes d’elles són ben a l’abast. Tanmateix, crec que el més interessant és trobar-ne aquells usos que ens permetran satisfer necessitats formatives que potser encara no han emergit. Amb tot, la reflexió de fons, va més en la línia que cada vegada és més factible aflorar talent i generar valor afegit, és a dir innovar, en la generació de continguts; l'escreencasting és una faceta més de les noves tecnologies, un bon exemple com a mitjà, per posar en evidència que hi ha nous formats de producció que són altament sostenibles i adequats pels entorns digitals en què cada cop més ens movem; i que si és plantegen en clau de negoci són capaços de facilitar la creació de nous filons d'ocupació fins ara molt poc explorats; L'screencasting és una via de futur en la producció de continguts on l'element clau rau en la creativitat i l'afany per experimentar tot cercant noves i més seductores maneres de fer el que havíem après a fer fins ara.
domingo, 20 de marzo de 2011
Dades obertes 2.0
Segons s’explica al projecte d’obertura de dades públiques de la Generalitat de Catalunya (http://bit.ly/gencatdadesobertes), Open data -que en català traduïm com a Dades obertes- és una filosofia i pràctica que té com a objectiu posar a disposició de tothom, sense restriccions de drets d’autor, copyright, patents o altres mecanismes de control, determinades dades.
Per què volem Dades obertes?
Les dades obertes permeten la consulta i la construcció d’aplicacions, en especial programari i formes de visualització, que usen la informació alliberada com recurs primari.
La Comissió Europea considera que les dades públiques han de poder ser reutilitzades, tant per la ciutadania com per les empreses, ja que això a més de transparència, suposa un motor per al desenvolupament de la societat de la informació i el coneixement sobretot per al sector dels continguts digitals.
Qui pot desenvolupar aplicacions?
La construcció d’aplicacions per a l’explotació de les dades obertes ho poden fer tant les mateixes administracions com qualsevol organització, empresa o particular interessat.
Casos d’ús
Un parell d’exemples d’aplicació per a l’explotació de dades són el mapa global d’epidèmies i la informació de base local que s’ofereix a partir de les xifres facilitades per l’Institut Català d’Estadística:
Mapificació d’una selecció de brots epidèmics a nivell global informats per fonts rellevants com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) (http://www.healthmap.org/es).
Dades de l’Idescat sobre indicadors dels municipis catalans i que es visualitza sobre la plataforma Google Public Data Explorer. (http://bit.ly/idescatmunicipis)
Termes d’ús i context normatiu
Les llicències i els termes d’ús de les dades obertes estan sotmeses a les lleis de reutilització de la informació del sector públic, i en alguns casos poden tenir llicències de propietat intel·lectual encara que es tendeix a obrir-les sense condicions sempre i quan es mantinguin sense manipular i amb l’obligatòria citació de la font i de la seva darrera actualització. En particular l’Open data ve regulat per la Llei 37/2007 sobre reutilització de la informació del sector públic, que transposa la Directiva 2003/98/CE.
En definitiva, estem obrint un món de possibilitats que accelerarà el salt de les dades al coneixement, posant-les a l’abast i fent-les gràficament comprensibles i comparables per a l’ull humà.
Per què volem Dades obertes?
Les dades obertes permeten la consulta i la construcció d’aplicacions, en especial programari i formes de visualització, que usen la informació alliberada com recurs primari.
La Comissió Europea considera que les dades públiques han de poder ser reutilitzades, tant per la ciutadania com per les empreses, ja que això a més de transparència, suposa un motor per al desenvolupament de la societat de la informació i el coneixement sobretot per al sector dels continguts digitals.
Qui pot desenvolupar aplicacions?
La construcció d’aplicacions per a l’explotació de les dades obertes ho poden fer tant les mateixes administracions com qualsevol organització, empresa o particular interessat.
Casos d’ús
Un parell d’exemples d’aplicació per a l’explotació de dades són el mapa global d’epidèmies i la informació de base local que s’ofereix a partir de les xifres facilitades per l’Institut Català d’Estadística:
Mapificació d’una selecció de brots epidèmics a nivell global informats per fonts rellevants com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) (http://www.healthmap.org/es).
Dades de l’Idescat sobre indicadors dels municipis catalans i que es visualitza sobre la plataforma Google Public Data Explorer. (http://bit.ly/idescatmunicipis)
Termes d’ús i context normatiu
Les llicències i els termes d’ús de les dades obertes estan sotmeses a les lleis de reutilització de la informació del sector públic, i en alguns casos poden tenir llicències de propietat intel·lectual encara que es tendeix a obrir-les sense condicions sempre i quan es mantinguin sense manipular i amb l’obligatòria citació de la font i de la seva darrera actualització. En particular l’Open data ve regulat per la Llei 37/2007 sobre reutilització de la informació del sector públic, que transposa la Directiva 2003/98/CE.
En definitiva, estem obrint un món de possibilitats que accelerarà el salt de les dades al coneixement, posant-les a l’abast i fent-les gràficament comprensibles i comparables per a l’ull humà.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)