lunes, 1 de junio de 2009

¿Tuitejar o no tuitejar?

El verb "tuitejar" aviat podria tenir entrada al Diccionari de la llengua catalana si el nombre d'usuaris de l'eina -el Twitter- continua creixent i expandint-se tan ràpid com fins ara.

Twitter és un servei de xarxes socials i microblogging que permet als seus usuaris enviar missatges de text amb una longitud limitada de caràcters -de forma semblant a un SMS- però facilitant-ho des d'Internet. Les actualitzacions es mostren a la pàgina del perfil de cadascú i són enviades a d'altres usuaris que accepten rebre-les de forma immediata.

Pot ser que l'ús del Twitter (www.twitter.com) sigui fruit d'una moda passatgera. Tanmateix, el que sí que ha vingut per quedar-se entre nosaltres, és el fet que cada cop hi ha més gent que comenta en directe i de forma més o menys discreta allò que està fent i veient en el seu dia a dia. Alguns dels usos més coneguts de la plataforma és la divulgació d'esdeveniments, comentaris sobre debats, seguiment de jornades amb un aforament limitat, etc.






Hi ha qui assegura que ens trobem davant de nous fenòmens que, com el Twitter o el mateix Facebook, el que aconsegueixen és fer negoci d'un bé preuat com és el de la pròpia intimitat. En aquest sentit considero que cadascú hauria de ser responsable en el contingut i la intenció d'allò que publica i ser conscient que alhora està construint també la seva pròpia identitat digital.

Però l'ús que se'n fa no para d'evolucionar i ja hi ha empreses i entitats que han descobert en eines com el Twitter, instruments per a la generació d'una nova intel·ligència col·lectiva, permetent contrastar amb els companys qualsevol idea que se'ns passa pel cap, cercant orientació ràpida a dubtes o reptes que se'ns plantegin... en definitiva, ajudant a trobar noves evidències que corroborin la hipòtesi que la interacció entre cervells que amb un objectiu compartit, pot generar més valor que la suma del que aquests poden aconseguir quan actuen individualment.


No hay comentarios: