miércoles, 21 de diciembre de 2011
jueves, 11 de agosto de 2011
Paper.li reconverteix les xarxes socials en diaris digitals
Amb Paper.li (www.paper.li) qualsevol que ho desitgi pot posar-se en la pell d’un editor de notícies i començar a publicar diaris en línia sobre aquells àmbits temàtics que més li interessin. La plataforma Paper.li ha generat una aliança “de facto” amb xarxes socials i de microblogging per produir nous serveis de valor afegit; per publicar-hi no cal disposar prèviament d’un bloc però si cal haver obert un compte a Twitter i/o Facebook. És especialment interessant per aquells que estiguin motivats en donar a conèixer continguts de tercers.
Paper.li ens facilita el camí tecnològic i contribueix a que prenguin especial relleu les habilitats de cadascú per seleccionar les fonts més rellevants que alimentaran el seu mitjà digital; es tracta doncs d’afegir valor personalitzant el producte final fent de curador de les fonts de continguts, seleccionant-les i actualitzant-les d’entre l’abundant quantitat d’informació que podem trobar a la Xarxa.
Pel que fa a l’organització i presentació dels continguts, ja se’n carrega el propi sistema de cercar la manera adient, estructurant la pantalla i donant rellevància a aquella informació que per algun motiu s’hagi significat més a la xarxa. Alhora també es té en compte en quin format s’han produït, bé siguin Twits, posts, imatges o continguts multimèdia. Alhora, la plataforma dóna l'opció que "el teu diari" surti puntualment publicat i anunciat a la xarxa a l'hora que li indiquis.
Mitjançant els següents enllaços, que són cerques segmentades sobre els continguts que trobem publicats dins la plataforma, es pot identificar temes d'interès i una quantitat creixent d’usuaris que ja han obert el seu compte i que ofereixen els seus productes a la col·lectivitat.
Així doncs, podem veure alguns exemples a:
Cinema ( http://paper.li/?q=cine )
Disseny ( http://paper.li/?q=diseño )
Economia ( http://paper.li/?q=economía )
Educació ( http://paper.li/?q=educación )
Ocupació ( http://paper.li/?q=empleo )
Salut ( http://paper.li/?q=salud )
Tecnologia ( http://paper.li/?q=tecnología )
Paper.li va ser fundada l’any 2010 per Edouard Lambelet i Iskander Pols. La seva seu és al Swiss Institute of Technology de Lausana (Suïssa) i compta amb empleats de deu nacionalitats que treballen de forma distribuïda entre Europa, Àsia i els Estats Units.
Paper.li ens facilita el camí tecnològic i contribueix a que prenguin especial relleu les habilitats de cadascú per seleccionar les fonts més rellevants que alimentaran el seu mitjà digital; es tracta doncs d’afegir valor personalitzant el producte final fent de curador de les fonts de continguts, seleccionant-les i actualitzant-les d’entre l’abundant quantitat d’informació que podem trobar a la Xarxa.
Pel que fa a l’organització i presentació dels continguts, ja se’n carrega el propi sistema de cercar la manera adient, estructurant la pantalla i donant rellevància a aquella informació que per algun motiu s’hagi significat més a la xarxa. Alhora també es té en compte en quin format s’han produït, bé siguin Twits, posts, imatges o continguts multimèdia. Alhora, la plataforma dóna l'opció que "el teu diari" surti puntualment publicat i anunciat a la xarxa a l'hora que li indiquis.
Mitjançant els següents enllaços, que són cerques segmentades sobre els continguts que trobem publicats dins la plataforma, es pot identificar temes d'interès i una quantitat creixent d’usuaris que ja han obert el seu compte i que ofereixen els seus productes a la col·lectivitat.
Així doncs, podem veure alguns exemples a:
Cinema ( http://paper.li/?q=cine )
Disseny ( http://paper.li/?q=diseño )
Economia ( http://paper.li/?q=economía )
Educació ( http://paper.li/?q=educación )
Ocupació ( http://paper.li/?q=empleo )
Salut ( http://paper.li/?q=salud )
Tecnologia ( http://paper.li/?q=tecnología )
Paper.li va ser fundada l’any 2010 per Edouard Lambelet i Iskander Pols. La seva seu és al Swiss Institute of Technology de Lausana (Suïssa) i compta amb empleats de deu nacionalitats que treballen de forma distribuïda entre Europa, Àsia i els Estats Units.
lunes, 27 de junio de 2011
sábado, 18 de junio de 2011
Videotrucades en grup: una nova manera treballar col·laborativament
El titular saltava als mitjans fa poques setmanes: Microsoft compra Skype per 6.000 milions d'euros. Tota una notícia tant pel que fa a la quantia de l'adquisició com per la popularitat i diferent trajectòria d'ambdues empreses. Un nou senyal que el fenomen de la "web 2.0" està transformant a poc a poc però sense pausa la manera de relacionar-nos i de treballar. Tanmateix on voldria fer especial èmfasi és en una de les revolucionàries funcionalitats que Skype ja ha començat a oferir: les videotrucades en grup. Per conèixer la potencialitat no hi ha res millor què veure el seu vídeo promocional http://bit.ly/skypegroups
on hi trobem exemples de com de diferent poden ser les maneres en que podem dur a terme les nostres activitats. Així per exemple hi veiem tres pianistes que substitueixen la seva partitura per un "laptop" amb webcam, fet que els permet assajar estant ubicat cadascú a vés a saber on. Se'ns mostren també quatre professionals de l'urbanisme que des dels seus despatxos treballen per definir i acordar quina serà la fesonomia de l'espai que junts projecten; alhora, observem una xef que des de la seva cuina coneix sobre la qualitat dels productes que li estan oferint alguns dels seus proveïdors, abans de decidir-se a fer la compra. I, per què no, podríem imaginar una metgessa fent un més freqüent seguiment als seus pacients o un cuidador que millora la qualitat de l'atenció a persones grans. Potser sembla ciència ficció i segur que això ens obre nous dubtes i interrogants, però la realitat és que tant a nivell tecnològic com econòmic aquests són escenaris abastables i sostenibles. Tanmateix, avui en dia, considero que els principals reptes es troben més en l'àmbit de les resistències culturals i en la creativitat necessària per plantejar nous models d'activitat. Identificar casos d'èxit en l'ús de les videotrucades col·laboratives, tot vinculant-ho a projectes i necessitats reals, pot ser un pas més per innovar en processos, si creiem que això també cal per assolir nous escenaris d'oportunitat.
on hi trobem exemples de com de diferent poden ser les maneres en que podem dur a terme les nostres activitats. Així per exemple hi veiem tres pianistes que substitueixen la seva partitura per un "laptop" amb webcam, fet que els permet assajar estant ubicat cadascú a vés a saber on. Se'ns mostren també quatre professionals de l'urbanisme que des dels seus despatxos treballen per definir i acordar quina serà la fesonomia de l'espai que junts projecten; alhora, observem una xef que des de la seva cuina coneix sobre la qualitat dels productes que li estan oferint alguns dels seus proveïdors, abans de decidir-se a fer la compra. I, per què no, podríem imaginar una metgessa fent un més freqüent seguiment als seus pacients o un cuidador que millora la qualitat de l'atenció a persones grans. Potser sembla ciència ficció i segur que això ens obre nous dubtes i interrogants, però la realitat és que tant a nivell tecnològic com econòmic aquests són escenaris abastables i sostenibles. Tanmateix, avui en dia, considero que els principals reptes es troben més en l'àmbit de les resistències culturals i en la creativitat necessària per plantejar nous models d'activitat. Identificar casos d'èxit en l'ús de les videotrucades col·laboratives, tot vinculant-ho a projectes i necessitats reals, pot ser un pas més per innovar en processos, si creiem que això també cal per assolir nous escenaris d'oportunitat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)