Posa’t en forma 2.0 !

Des de fa unes setmanes l’apartat de Salut de la web de l’Ajuntament de Mataró (http://www.mataro.cat/web/portal/ca/salut/index.html) contribueix a l’adquisició d’hàbits saludables amb la incorporació d’itineraris de ciutat que s’ofereixen en línia mitjançant la plataforma Google Maps. A més, la web també ha incorporat informació general sobre els serveis de salut a Catalunya i, més específicament, a la ciutat.

Caminar una estona cada dia ens aporta molts beneficis: ajuda a prevenir l’obesitat, disminueix el risc de contraure algunes malalties, enforteix la musculatura i els ossos i millora el nostre estat d’ànim. Els 32 itineraris ( http://www.mataro.cat/web/portal/ca/salut/salut_publica/itineraris/index.html ) que ja estan disponibles a Internet ofereixen una varietat de caminades per la ciutat de Mataró que, a més de promoure activitat física, permeten conèixer millor la diversitat del territori.


Per al disseny dels itineraris s’ha distribuït la ciutat en quatre zones amb vuit rutes a cadascuna. Tots aquests itineraris compten amb un punt d’inici i un punt final, un temps suggerit per fer el recorregut i la quantitat aproximada de calories que es consumeixen. S’han incorporat gràfics de desnivells a diferents punts del recorregut i informació cultural de cada itinerari. En el recorregut també hi consten les parades d’autobús més properes.

La conceptualització dels itineraris de salut es vinculen al projecte europeu “Shape Up” ( http://www.shapeupeurope.net ), una innovadora iniciativa d’educació per a la salut que pretén arrelar l’escola amb la comunitat, implicant en aquest cas el CEIP La Llàntia, la colla Maimakansu, l’Institut Català de la Salut o el mateix Servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró, entre d’altres organismes i entitats. També cal fer esment que el desenvolupament de continguts en format web s’ha realitzat com a projecte de digitalització en salut dins els Plans Extraordinaris d’Ocupació Local, adreçats a la millorar la empleabilitat de persones en situació d’atur.

En definitiva, es tracta que cada vegada tinguem menys excuses i disposem de més eines i oportunitats per a posar-nos en forma. En aquest cas, les noves tecnologies també poden ser un bon aliat.

Competències digitals 2.0

La fórmula és tan vigent com coneguda: el desenvolupament de la Societat del Coneixement dependrà del producte de dos factors cabdals, per una banda la tecnologia disponible i, d’altra banda, la cultura informacional de ciutadans i professionals per a desenvoldre’s adequadament en el món digital; un factor sense l’altre perden valor però junts es multipliquen. És a dir, podem i hem de parlar dels mil i un sistemes i aplicatius informàtics que ens fan la vida més còmoda i ens ajuden a ser més eficients i eficaços en les nostres professions, però no podem perdre de vista que la resultant dependrà en gran mesura de la capacitat de cada persona per fer-ne el millor ús i treure’n el màxim profit en cada situació i context.

Quan el focus el posem en la persona, en l’usuari final, el punt de vista es trasllada i els paràmetres a valorar es situen en una altra dimensió. Ens cal parlar d’habilitats i competències, de capacitat d’aprendre i motivació, de metodologies i noves maneres d’alliberar la creativitat, de capacitat per comparar múltiples fonts d’informació i ser capaç de triar les més rellevants, de perdre el recel a compartir dades perquè només amb els altres podem crear continguts més rics i dotats d’un nou i més valuós significat.


Les polítiques d’alfabetització digital s’han demostrat com un element cabdal per al desenvolupament de la qualitat de vida, la innovació en els serveis públics o la inclusió social. Segons Don Tapscott, creador del concepte “economia digital”, són cinc els principis que inspiren el nou model de societat; uns principis que ens haurien de fer qüestionar si les competències i habilitats que hem anat adquirint són suficients per afrontar aquest nou paradigma global. Tapscott (La Vanguardia, 21/1/11) ens apunta el que per a ell són els eixos bàsics del nou escenari tecno-sociològic:

·Col·laboració
·Obertura i transparència
·Interdependència
·Compartició de la propietat intel·lectual
·Integritat

Caldrà doncs d’estar ben atents per identificar i revisar tots aquells coneixements, actituds i valors a potenciar i que ens haurien de permetre afrontar amb èxit els nous escenaris de canvi que apunten sempre a nous reptes i oportunitats. A Catalunya, el projecte ACTIC per a l'acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació ofereix una primera base sòlida a tot aquest procés.

Converses 2.0

“Ara fa uns dies, en Campo Vidal ens explicava que parlem molt, massa, però escoltem molt poc. Jo afegiria que, a més, no enraonem. El Big Bang de les converses per les xarxes socials ha reproduït aquest hàbit: es parla molt, es llegeix menys i s'enraona molt poc. I segurament no hi ha cap altre espai com Twitter per evidenciar els límits de la conversa 2.0.” Així comença un suggerent post que du per títol “La Conversa pendent” publicat al bloc De bat a bat (http://don-aire.blogspot.com).

Quins són els límits d’una conversa 2.0? Bé, no ho sé exactament, però crec que aquests límits es deuen trobar una mica més enllà d’on els podem intuir en un primer moment. Sabem els límits de Twitter -la plataforma 2.0 per excel·lència-? Sí, si ens referim a la llargada màxima dels missatges que s’hi poden publicar -només 140 caràcters- i no, si considerem que darrera de cada paraula tuitejada els límits els posa la capacitat de la persona que vol comunicar-se mitjançant aquest canal.


De fet, expressar-nos via Twitter ens obliga a ser sintètics i a exprémer l’enginy amb la paraula escrita; triant acuradament cada mot, obligant-nos a deduir les lleis d’una nova ciència com pot ser la de l’economia de la informació “La Infonomia”. Tuitejar per crear diàleg i relacionar-nos en l’entorn virtual pot ser un exercici ben engrescador. Però no només la paraula, també la imatge hi té cabuda -i recordem que una imatge val més que mil paraules-. Paraula, imatge i també qualsevol llargarut enllaç web pot ser reduït a un altre de més senzill i amigable.

Però podem cercar nous horitzons... per què no? Ara es tracta d’aprendre a veure en l’invisible i poder oferir nova informació qualitativament més rellevant. Podem traslladar tècniques d’anàlisi conversacional aplicades al món real per comprendre més a fons la veritat del que succeeix en els breus diàleg dels móns virtuals? Crec que sí, bo i que encara haurem d’avançar més en aquest camí; tot just estrenem les primeres passes. De fet, hi ha eines com Klout ( www.klout.com ) que ja comencen a aplicar una metodologia adaptada a l’art del microblogging per desvetllar-nos i relatar-nos d’una forma clara quins són alguns dels trets bàsics de cada subjecte que interactua a la xarxa en el seu dia a dia. Saber escoltar i parlar quan toca, mantenir una bon diàleg, no crec que siguin aptituds que ens puguem permetre desaprofitar, per virtual que sigui l’escenari on s’esdevé aquesta conversa.

Escriptura 2.0

Prescindir de l’ús del paper -a casa o a la feina- per a fer qualsevol tipus d’escrit o anotació, pot semblar una fita llunyana i difícil d’assolir en aquest camí que ens porta cap a un món cada vegada més digital.

Escriure a mà, sense paper, no és una pràctica habitual i no deu ser-ho per manca de tecnologia i d’arguments o conviccions mediambientals (assistim al boom de les tecnologies netes), sinó més aviat per qüestions d’usabilitat. Pensar en digital, ho acostumem a associar al fet de teclejar la informació; però la tecnologia, que és instrumental, potser hauria d’adaptar-se a la nostra capacitat apresa d’escriure. De fet, la dita de “El llegir no ens ha de fer perdre l’escriure” també la podríem repensar dient “El teclejar no ens ha de fer perdre l’escriure, a mà”. Però ¿Podrem mantenir l’escriptura tradicional i sentir-nos alhora plenament integrats al món digital? ¿Necessitarem sempre el paper per apreciar i sentir el valor d’un document manuscrit o una carta d’amor?



Hi ha aplicacions que ens poden començar a fer canviar de punt de vista; és el que ens planteja Noteshelf (http://appshopper.com/productivity/noteshelf) un programari pensat per al nou artilugi d’Apple, l’Ipad (http://www.apple.com/es/ipad/) i que diria que té molt de camp per guanyar. Noteshelf permet escriure a mà -amb els dits o millor amb un llapis adequat- i traçar lletres, signes o dibuixos amb gran comoditat. Una aplicació que alhora s’integra amb les capacitats de Dropbox (www.dropbox.com) com a sistema d’emmagatzemant de fitxers en línia que facilita l’arxiu i classificació de documents en carpetes, permetent així la seva recuperació des de qualsevol maquinari amb accés a Internet.

Documents escrits a mà que ja neixen digitalitzats, etiquetats, classificats, arxivats indefinidament, sense límits de volum, disponibles des de qualsevol lloc, als que hi podem annexar fotografies o fins i tot arxius de so. Estem parlant d’aplicacions com Noteshelf que ja es poden descarregar per un cost mínim o de forma gratuïta per al cas de Dropbox. Tot plegat, una mica temptador. Si més no, em sedueix pensar que en un futur no molt llunyà veurem com conviuen la tecla i el llapis, ampliant ambdós les seves potencialitats actuals.